A diferència dels castells roquers, més primitius i construïts amb una finalitat més castrense, en la mesura que la vida fou tornant-se més segura, es va prestar molta més atenció a l'habitabilitat del castell.

A partir del segle XIII apareixen molts castells-palau bastits amb una finalitat residencial i d'administració de les terres encara que combinant també alguns elements típics de l'arquitectura militar com torrasses, sageteres, troneres, matacans, etc.

La disposició de l'edifici és fonamentalment senyorial, tant en l'exterior amb finestrals més grans, com en l'interior amb diverses dependències dissenyades per a la vida palatina del noble i senyor d'aquestes terres.

Normalment es troben en el nucli urbà de les viles, de vegades en l'interior de la muralla que l'envoltava. Al voltant d'aquests castells-palau anaven construint-se les cases dels villans o habitants de la vila i que acostumaven a treballar per al senyor.

Era molt habitual que, adossada al palau o en els voltants d'aquest, es construís una ermita o església per als serveis religiosos del noble i la seva família.