Inicialment els castells començaren a bastir-se sobre turons acinglerats, molt alts i de petita superfície, envoltant amb una muralla de pedra la corona del cingle de manera que s'adaptés al perímetre accidentat del mateix.


La seva ubicació en tan destacada altura es convertia en un valor militar no-res menyspreable, era prou amb deixar rodar troncs o pedres per la dura pendent per a avortar la majoria dels atacs.

La torre, sens dubte és l'element més cridaner i més tàcticament situat del conjunt. Ens trobem torres quadrades, hexagonals, rectangulars amb arestes arrodonides, i circulars o cilíndriques. Aquestes últimes presentaven una alternativa sense cantons que poguessin ser minats pels atacants i murs arrodonits que desviaven els projectils. A més, les torres circulars permetien als defensors disparar cap a totes direccions.

Els murs de torres i muralles es confeccionaven treballant-se les cares interna i externa amb bon cadirat unit per morter de calç en la majoria dels casos, emplenant el nucli amb una barreja d'enderrocs, pedernal i maons vells, tot això unit amb argamassa.

Una figura fonamental en la construcció d'un castell era el mestre d'obres, que feia les funcions d'arquitecte, aparellador i director de projecte. El mestre d'obra tenia al seu càrrec tot un seguit de persones desenvolupant els diferents oficis, molts d'ells ja perduts actualment, en un treball artesanal entre picapedrers, paletes, mamposters, fusters, ferrers, enlluïdors, etc.


Donat l'emplaçament de la majoria dels castells i torres del país, en poques ocasions es cavava una rasa per a fer la fossa, sent aquest natural gràcies a congosts o al propi cingle en ocasions, i innecessari en la majoria.

Davant un previsible setge era necessari garantir aigua tant a soldats com a refugiats dels llogarets veïns. Per a això s'habilitaven aljubs d'obra en l'interior dels recintes o en la planta baixa de les torres. Es tractava d'espais excavats sota terra o en la roca i recrescuts amb parets de pedra revestides aquestes de barreja d'argamassa. En ocasions existien canals entre els murs que conduïen l'aigua de pluja cap a aquestes cisternes.