L'atenció diplomàtica de Lluís XIV estava centrada en el problema successori d'Espanya, intervenint ja des del matrimoni de la seva neboda amb el monarca espanyol Carles II.

A la mort sense hereus de Carles II el 1700, va quedar oberta la successió al tron d'Espanya. El monarca francès optava a la corona espanyola en virtut del seu matrimoni amb la infanta Maria Teresa d'Àustria i Borbó (filla de Felip IV).

L'hereu d'Espanya designat per Carles II anava a ser Josep Ferran de Baviera, encara que la seva mort el 1699 va deixar la qüestió successòria entre el duc Felip d'Anjou (Casa dels Borbons) i l'arxiduc Carles (besnét de Felip III de Castella). A la mort de Carles II, el consell d'Estat Espanyol va decidir que Lluís XIV era l'únic que podia garantir l'integritat territorial de la monarquia i va lliurar la successió a Felip d'Anjou (Felip V), nét del monarca francès (1701). Castella veia en el pretendent Borbó al defensor de la reforma unitària i la castellanització d'Espanya, la que no va poder culminar Olivares, davant l'Habsburg, imposat per la perifèria.

Felip d'Anjou arriba a Catalunya el mateix any per jurar les constitucions i autoritza un port franc i al comerç amb Amèrica sota determinades condicions, a canvi de 1.500.000 de lliures.

Les potències europees es van alinear per evitar l'hegemonia francesa i així el 1703, Carles, arxiduc d'Àustria és proclamat rei d'Espanya a Viena, desembarcant a Lisboa a l'any següent disposat a disputar el poder de Felip V.

El 1705 Catalunya va firmar el Pacte de Gènova, pel qual s'unia a la causa de l'arxiduc Carles, a canvi del respecte als seus privilegis i lleis. Així és proclamat rei a Barcelona amb el nom de Carles III, unint-se també Aragó, València i les Balears.
Comença així la Guerra de Successió, amb successives derrotes de les tropes proaustríaques (Almansa 1707, Villaviciosa i Brihuega 1710, etc.) després de les quals Felip V, recolzat per les tropes franceses conquesta València, Aragó, Lleida, Tortosa i Girona.

El 1713 es firma la pau entre els dos contendents a Utrech, reconeixent a Felip V com a rei d'Espanya i Amèrica, i passant la resta dels territoris als Habsburg, als Saboia (Sicilia) i a Anglaterra (Menorca i Gibraltar). Malgrat la firma del tractat, encara va continuar la guerra a Catalunya que va decidir continuar la lluita sola, sabedora que li anava a ser arrabassat el seu autogovern.

Felip V decideix girar llavors tot el seu exèrcit sobre Catalunya, en sortir els aliats de Barcelona, i la pren l'11 de setembre de 1714 després d'un setge prolongat.