|
Rutes per Catalunya per vegueries, comarques i pobles. Informació sobre turisme, monuments, cultura, festes, historia, geografia. Begueries, beguerias, Llistat hotels i allotjaments.
|
![]() |
||
|
|
|
Història » La Guerra de Succesió
La Guerra de Succesió (1700 - 1714)
L'atenció diplomàtica de Lluís XIV estava centrada en el problema successori d'Espanya, intervenint ja des del matrimoni de la seva neboda amb el monarca espanyol Carles II.
A la mort sense hereus de Carles II el 1700, va quedar oberta la successió al tron d'Espanya. El monarca francès optava a la corona espanyola en virtut del seu matrimoni amb la infanta Maria Teresa d'Àustria i Borbó (filla de Felip IV). L'hereu d'Espanya designat per Carles II anava a ser Josep Ferran de Baviera, encara que la seva mort el 1699 va deixar la qüestió successòria entre el duc Felip d'Anjou (Casa dels Borbons) i l'arxiduc Carles (besnét de Felip III de Castella). A la mort de Carles II, el consell d'Estat Espanyol va decidir que Lluís XIV era l'únic que podia garantir l'integritat territorial de la monarquia i va lliurar la successió a Felip d'Anjou (Felip V), nét del monarca francès (1701). Castella veia en el pretendent Borbó al defensor de la reforma unitària i la castellanització d'Espanya, la que no va poder culminar Olivares, davant l'Habsburg, imposat per la perifèria. Felip d'Anjou arriba a Catalunya el mateix any per jurar les constitucions i autoritza un port franc i al comerç amb Amèrica sota determinades condicions, a canvi de 1.500.000 de lliures. Les potències europees es van alinear per evitar l'hegemonia francesa i així el 1703, Carles, arxiduc d'Àustria és proclamat rei d'Espanya a Viena, desembarcant a Lisboa a l'any següent disposat a disputar el poder de Felip V.
El 1705 Catalunya va firmar el Pacte de Gènova, pel qual s'unia a la causa de l'arxiduc Carles, a canvi del respecte als seus privilegis i lleis. Així és proclamat rei a Barcelona amb el nom de Carles III, unint-se també Aragó, València i les Balears. Comença així la Guerra de Successió, amb successives derrotes de les tropes proaustríaques (Almansa 1707, Villaviciosa i Brihuega 1710, etc.) després de les quals Felip V, recolzat per les tropes franceses conquesta València, Aragó, Lleida, Tortosa i Girona. El 1713 es firma la pau entre els dos contendents a Utrech, reconeixent a Felip V com a rei d'Espanya i Amèrica, i passant la resta dels territoris als Habsburg, als Saboia (Sicilia) i a Anglaterra (Menorca i Gibraltar). Malgrat la firma del tractat, encara va continuar la guerra a Catalunya que va decidir continuar la lluita sola, sabedora que li anava a ser arrabassat el seu autogovern. Felip V decideix girar llavors tot el seu exèrcit sobre Catalunya, en sortir els aliats de Barcelona, i la pren l'11 de setembre de 1714 després d'un setge prolongat. |
PREHISTÒRIA
(1.200.000 - segle V a.C.) » Paleolític Inferior » Paleolític Mitjà » Paleolític Superior » Neolític » Megalític » Edat de Bronze » Grecs, Fenicis i Etruscos EDAT ANTIGA
(segle V a.C. - 711) EDAT MITJANA
(711 - 1.492) » La conquesta Islàmica » El domini Carolingi » La Marca Hispànica » Els comtats catalans » La unió amb Aragó » Expansió de la corona » Els Trastàmara EDAT MODERNA
(1.492 - 1.808) EDAT CONTEMPORÀNEA
(1.808 - 2.005) » La invasió francesa » Absolutisme i constitució » La restauració monàrquica » La dictadura de P.de Rivera » La Generalitat i l'Estatut » La Guerra Civil » La dictadura franquista » La Catalunya autònoma ANNEXOS I LLISTATS
|
|
| Enllaça'ns | La teva pàgina d'inici | |
![]() |
Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L..
Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte.
Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com.
La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 16/05/2008. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits. Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal. |