Després de la penetració romana a la península es van delimitar dues províncies, l'Ulterior i la Citerior, que incloïen tota la costa mediterrània peninsular (197 a.C.).

Una nova i important insurrecció de les tribus de l'interior (ilergets, lacetans i ausetans), va ser sufocada de nou pels romans amb l'intervenció del cònsol Marco Porcio Catón i va suposar la mort dels cabdills Indíbil i Mandoni (195 a.C.).

A partir de llavors comença un lent període de transformació interna del país, on al cap de quatre o cinc generacions s'extingeix la cultura indígena. Van abandonant-se poblats ibers i va desapareixent la llengua, alfabet i moneda.

A l'any 49 a.C., la ciutat d'Ilerda (Lleida) és testimoni de la batalla decisiva, al costat del riu Sicoris (Segre), de la Guerra Civil romana entre Julio Cèsar i Pompei. Quatre anys després Julio Cèsar concedeix a Tarraco la categoria de colònia (Colònia Urbs Triumphalis Tarraco).

La transformació rural comença a ser destacada i el panorama urbà de la Catalunya romana girarà entorn de les ciutats, sense existir pràcticament poblats o viles de transició entre aquestes i les villae (cases rurals) situades en zones agrícoles que ocupaven gairebé tot el territori.

L'assentament i la consolidació de la civilització romana es fa patent a Catalunya amb les construccions de l'aqüeducte i el teatre de Tarraco (26-24 a.C.), l'obtenció de la condició de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino de la ciutat de Barcino (24 a.C.), la construcció de l'Arc de Berà (117 d.C.) i multitud de manifestacions arquitectòniques i artístiques.

El cristianisme, d'altra banda, evidencia la seva presència a Catalunya des de l'any 257, sent perseguit cruelment sota l'Emperador Dioclecià i fent màrtirs a les incipients diòcesis catalanes (Sant Fruitós bisbe de Tarraco -259, Santa Eulàlia, Sant Cugat, Sant Feliu, Sant Sever, Sant Medir, etc.).

A l'any 313 l'Emperador Constantí es converteix al cristianisme i promulga l'Edicte de Milà sobre la llibertat religiosa, i un any més tard se celebra el primer concili de l'Església hispana a Iliveris (Elna).

L'imperi romà es divideix l'any 330 en quatre prefectures: Orient, Iliria, Itàlia i Galia, amb catorze diòcesis o districtes i cent disset províncies.

Les ciutats i calçades romanes a Catalunya: