|
Rutes per Catalunya per vegueries, comarques i pobles. Informació sobre turisme, monuments, cultura, festes, historia, geografia. Begueries, beguerias, Llistat hotels i allotjaments.
|
![]() |
||
|
|
|
Història » El domini romà
La dominació romana (201 a.C. - 375 d.C.)
Després de la penetració romana a la península es van delimitar dues províncies, l'Ulterior i la Citerior, que incloïen tota la costa mediterrània peninsular (197 a.C.).
Una nova i important insurrecció de les tribus de l'interior (ilergets, lacetans i ausetans), va ser sufocada de nou pels romans amb l'intervenció del cònsol Marco Porcio Catón i va suposar la mort dels cabdills Indíbil i Mandoni (195 a.C.). A partir de llavors comença un lent període de transformació interna del país, on al cap de quatre o cinc generacions s'extingeix la cultura indígena. Van abandonant-se poblats ibers i va desapareixent la llengua, alfabet i moneda. A l'any 49 a.C., la ciutat d'Ilerda (Lleida) és testimoni de la batalla decisiva, al costat del riu Sicoris (Segre), de la Guerra Civil romana entre Julio Cèsar i Pompei. Quatre anys després Julio Cèsar concedeix a Tarraco la categoria de colònia (Colònia Urbs Triumphalis Tarraco). La transformació rural comença a ser destacada i el panorama urbà de la Catalunya romana girarà entorn de les ciutats, sense existir pràcticament poblats o viles de transició entre aquestes i les villae (cases rurals) situades en zones agrícoles que ocupaven gairebé tot el territori. L'assentament i la consolidació de la civilització romana es fa patent a Catalunya amb les construccions de l'aqüeducte i el teatre de Tarraco (26-24 a.C.), l'obtenció de la condició de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino de la ciutat de Barcino (24 a.C.), la construcció de l'Arc de Berà (117 d.C.) i multitud de manifestacions arquitectòniques i artístiques.
El cristianisme, d'altra banda, evidencia la seva presència a Catalunya des de l'any 257, sent perseguit cruelment sota l'Emperador Dioclecià i fent màrtirs a les incipients diòcesis catalanes (Sant Fruitós bisbe de Tarraco -259, Santa Eulàlia, Sant Cugat, Sant Feliu, Sant Sever, Sant Medir, etc.). A l'any 313 l'Emperador Constantí es converteix al cristianisme i promulga l'Edicte de Milà sobre la llibertat religiosa, i un any més tard se celebra el primer concili de l'Església hispana a Iliveris (Elna). L'imperi romà es divideix l'any 330 en quatre prefectures: Orient, Iliria, Itàlia i Galia, amb catorze diòcesis o districtes i cent disset províncies. Les ciutats i calçades romanes a Catalunya: ![]() |
PREHISTÒRIA
(1.200.000 - segle V a.C.) » Paleolític Inferior » Paleolític Mitjà » Paleolític Superior » Neolític » Megalític » Edat de Bronze » Grecs, Fenicis i Etruscos EDAT ANTIGA
(segle V a.C. - 711) EDAT MITJANA
(711 - 1.492) » La conquesta Islàmica » El domini Carolingi » La Marca Hispànica » Els comtats catalans » La unió amb Aragó » Expansió de la corona » Els Trastàmara EDAT MODERNA
(1.492 - 1.808) EDAT CONTEMPORÀNEA
(1.808 - 2.005) » La invasió francesa » Absolutisme i constitució » La restauració monàrquica » La dictadura de P.de Rivera » La Generalitat i l'Estatut » La Guerra Civil » La dictadura franquista » La Catalunya autònoma ANNEXOS I LLISTATS
|
|
| Enllaça'ns | La teva pàgina d'inici | |
![]() |
Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L..
Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte.
Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com.
La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 16/05/2008. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits. Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal. |