El cop d'estat del general Pavia el 1874, va dissoldre les corts i va posar fi a la primera república, pacificant el general Martínez Campos les revoltes de València i Múrcia i proclamant rei a Alfons XII a l'edat de 18 anys.

El nou monarca va iniciar un llarg període conegut com Restauració, basat en un sistema polític d'alternança del poder entre el partit conservador i el partit liberal. Començava així una etapa de gran expansió econòmica a Catalunya conegut com "la febre de l'or", entelada per la plaga de fil.loxera que van patir les vinyes catalanes el qual camp va arruïnar (1879).

A la mort d'Alfons XII el 1885 va començar la regència de la seva esposa Maria Cristina d'Habsburg que va tenir un fill pòstum del matrimoni un any després (Alfons XIII).

Se celebra a Barcelona l'Exposició Universal al recinte del parc de la Ciutadella, sent alcalde de la ciutat Rius i Taulet (1888), mentre comencen a reflectir-se a Catalunya desacords entre socialistes i anarquistes.

Al 1897 s'annexionen a Barcelona els municipis de Sants, Sant Gervasi, les Corts, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, agregant-se posteriorment Horta (1906) i Sarrià (1922). Aquest mateix any els anarquistes van assassinar el polític conservador Cánovas, president del govern espanyol.

Al 1902 es va iniciar el regnat d'Alfons XIII, que va continuar en el marc de la Constitució i de la Restauració, encara que acusant ja la crisi del bipartidisme i els partits tradicionals.

El 1909, una reacció contra la mobilització de reservistes per a lluites en la guerra de Marroc, va culminar amb una reacció anticlerical i la crema de convents a Barcelona (Setmana Trágica). L'anarquista Francesc Ferrer és considerat culpable i condemnat a mort a Montjuïc.


En el període de 1914-1920 Europa es troba trastornada per la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, mentre a Catalunya els moviments obrers i sindicals generen algunes revoltes, vagues i disputes.