A partir de la desembarcada a Empúries (218 a.C.) d'Escipió, va començar la conquesta de la zona costanera entre el Pirineu i l'Ebre, tenint el primer xoc amb els cartaginesos a prop de la ciutat de Cissa (Tarraco).

Les tribus ilergets de l'interior de Catalunya van lluitar al costat dels cartaginesos, amb qui tenien una aliança establerta pels seus cabdills Indíbil i Mandoni. També els laquetans i ausetans es van aliar amb Cartago, mentre que els grecs emporitans, laietans i cosetans seran aliats de Roma.

Desprès de la victòria de Roma a Cissa (Tarraco), van ocupar la ciutat i la van establir com a caserna general.

A l'any 215 a.C. es produeix la Batalla de l'Ebre, on l'exèrcit cartaginès al comandament d'Asdrúbal, germà d'Aníbal, perd contra els romans. La batalla resultarà a la fi decisiva, ja que si els cartaginesos l'haguessin guanyat haguessin avançat cap als Pirineus unint-se com a reforç a Itàlia amb Aníbal, la qual cosa hagués canviat el curs de la història.

La mort dels dos Escipions (Publi i Gneo) contra els cartaginesos en el 211 a.C. va provocar el replegament de l'exèrcit romà a la zona al nord de l'Ebre fins a la desembarcada a Tarraco de Claudi Neró amb un nou exèrcit. Elegit el fill de Publi Corneli nou cònsol, va desembarcar a Empúries en el 210 a.C., apoderant-se un any més tard de Cartagena davant d'uns cartaginesos disminuïts d'influència i recursos, sent expulsats definitivament de la penísula l'any 201 a.C. després de la Batalla de Zama.

A l'any 206 a.C. la dominació romana sobre els ilergets també va arribar a ser definitiva, al reprimir el seu aixecament contra Roma, que estava recolzat per ausetans i lacetans.

La fi de la segona Guerra Púnica va significar per a Catalunya el pas a una nova fase històrica de gran transcendència: la romanització, amb la consegüent assimilació per part de les estructures indígenes de la cultura romana.


El sacrifici d'Ifigènia. Mosaic. Empúries