Després de la presa de la presó de la Bastilla el 1789, els francesos executen el rei Lluís XVI, abolint la monarquia (1792) i provocant la fugida en massa dels aristòcrates i religiosos francesos, molts dels quals arriben a Catalunya i declaren la guerra a les potències monàrquiques d'Europa.

Un any després, es forma una coalició de diversos estats europeus que participen contra França en l'anomenada Guerra Gran (Espanya, Àustria, Prússia, Nàpols, Sardenya, Holanda, Anglaterra i els estats alemanys).

La contraofensiva francesa de l'any següent obligarà a l'exèrcit espanyol a replegar-se ja que els francesos entren a Catalunya fins a la Val d'Aran i l'Empordà, conquerint el castell de Figueres. El capità general de Catalunya, comte de l'Unió, convoca una milícia popular i fa retrocedir les tropes franceses, mentre Carles IV d'Espanya es veu obligat a pactar amb França la Pau de Basilea (1795) i aliar-se amb França, posant-se llavors en contra dels britànics.

Com a conseqüència d'un cop d'estat s'instaura a França un consolat presidit per Napoleó (1799), que cinc anys després donarà lloc a la seva coronació com a emperador i iniciant una campanya d'expansió territorial per Europa.

El 1807 el ministre de Carles IV, Godoy, en l'intent de continuar mantenint bones relacions amb França firma amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau, mitjançant el qual es permet l'entrada en territori espanyol de 28.000 soldats francesos per envair Portugal (aliat d'Anglaterra) i dur a terme un pla de repartiment d'aquest regne amb Espanya.

Finalment, el nombre de soldats enviats per França és de 100.000 i després de la presa de Lisboa comencen la conquesta de la resta de la península, entrant a Madrid el març de 1808 i provocant la caiguda de Godoy i abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII (Motí d'Aranjuez). Napoleó proclamarà, tanmateix, el seu germà Josep com a rei d'Espanya, no sense multitud d'aixecaments populars antifrancesos que van iniciar una guerra d'independència anomenada Guerra del Francès.

La ciutat de Girona viu un important setge el 1809, sent ocupada per les tropes franceses. També saquegen i cremen el monestir de Montserrat el 1812.

Mentres tropes angleses dirigides per Wellington desembarquen a la península per aliar-se contra els francesos, a l'única part de la península no ocupada es convoquen les Corts Generals de Cadis (1810) per primera vegada a la història d'Espanya, proclamant la primera Constitució Espanyola.

El 1813 els francesos comencen a abandonar el territori peninsular, encara que annexionen Catalunya a França i la divideixen en quatre departaments: Ter, Segre, Montserrat i les Boques de l'Ebre, fins un any més tard que la firma de l'armistici entre França i Espanya significarà l'abandonament definitiu de les tropes franceses de Catalunya.

El 22 de març de 1814 el rei Ferran VII entra a la península per Girona, sent aclamat pels constitucionals, encara que el monarca no accepta el nou marc democràtic i restaura l'absolutisme, provocant el desterrament dels liberals i l'abolició de qualsevol manera de reformisme.