|
|
![]() |
||
|
|
|
Història » Els comtats catalans
Els comtats catalans (814 - 1131) (I) Desprès de la conquesta o establiment dels francs, a l'anomenada Catalunya Vella existien districtes administratius anomenats comtats. L'orígen d'aquestes demarcacions és incert encara que la documentació demostra que sota el domini sarraí ja havien comtes indígenes, anteriors a francs i a sarraïns, regentant districtes territorials anomenats comitatus en època visigoda. Els comtats catalans van dependre del regne d'Aquitània fins passat l'any 814 en el qual la direcció de l'imperi va ser assumida per Lluís el Piatós en morir Carlemany. Així van continuar fins a l'any 878 els comtats marítims (Barcelona, Girona, Empúries i Roselló), i la Ribagorça i el Pallars en el període 833-848 (llevat d'aquest període i fins el 872 estaven vinculats al comtat de Tolosa).
Un membre de la casa de Carcassona, Guifré el Pilós, fill del comte Sunifred d'Urgell i nét del comte Belló de Carcassona va obtenir del rei francès Carles el Calb al 870 els comtats d'Urgell, Cerdanya i Conflent, i del seu successor Lluís el Quec els comtats de Barcelona i Girona (878), tots premiant la seva fidelitat a ambdós monarques francs. En una tasca, més política que militar, va aconseguir l'annexió dels comtats de la Marca Hispànica acompanyada d'un procés de repoblament a la Catalunya central, i la reorganització del territori. Per una altra part va iniciar la transmissió hereditària del títol del comte de Barcelona, sense que el rei francès manifestés la seva oposició, consolidant així el domini de la anomenada Casa de Barcelona. A la mort del comte Ramón II (920) del Pallars - Ribagorça, es van separar ambdós comtats entre els seus dos fills. L'afirmació de les cases comtals se'n va anar fent major amb les successions dels hereus de Guifré el Pilós, mentre els francs anaven entrant en decadència a partir de la formació de l'imperi germànic. Al 947, Borrell II, comte de Barcelona, va donar un canvi complet a l'orientació política de Barcelona amb l'allunyament progressiu de França i tractats de pau i fixació de fronteres amb el califa cordovès. Així va anar desapareixent el domini franc a Catalunya. Pàgines: 1 2
|
PREHISTÒRIA
(1.200.000 - segle V a.C.) » Paleolític Inferior » Paleolític Mitjà » Paleolític Superior » Neolític » Megalític » Edat de Bronze » Grecs, Fenicis i Etruscos EDAT ANTIGA
(segle V a.C. - 711) EDAT MITJANA
(711 - 1.492) » La conquesta Islàmica » El domini Carolingi » La Marca Hispànica » Els comtats catalans » La unió amb Aragó » Expansió de la corona » Els Trastàmara EDAT MODERNA
(1.492 - 1.808) EDAT CONTEMPORÀNEA
(1.808 - 2.005) » La invasió francesa » Absolutisme i constitució » La restauració monàrquica » La dictadura de P.de Rivera » La Generalitat i l'Estatut » La Guerra Civil » La dictadura franquista » La Catalunya autònoma ANNEXOS I LLISTATS
|
|
| Faites un lien | Votre page de début | |
![]() |
Cette page a été réalisée par NetCom2 Internet, S.L..
Pour de plus amples informations vous pouvez utiliser notre email de Contact.
Pour des questions techniques concernant ce site Web, vous pouvez vous adresser par email à: webmaster@vegueries.com.
La page a été mise à jour pour la dernière fois le 24/12/2008. La résolution optimale est de 1024 pixels et 16 bits de couleur. Veuillez lire SVP notre Vente de photographies et cartes, Politique de vie privée et Conditions d'Utilisation et Remarque légale. |