Malgrat dels tractats, al 985 l'exèrcit musulmà va saquejar la ciutat de Barcelona. El comte Borrell demana llavors ajuda al rei franc Lotari que no complirà el pacte de mútua ajuda, i provocarà la ruptura de Borrell amb el domini franc (988) i establirà les bases de l'independència política dels comtats catalans.

Com a conseqüència del concepte patrimonial de sobirania imperant, es van produir algunes divisions dels territoris comtals (Empúries i Roselló 911, Pallars Jussà i Pallars Sobirà 1011).

Amb el regnat de Ramón Berenguer I (1035) es va accentuar encara més la preeminència del comtat de Barcelona obtenint jurament de vassallatge dels comtes d'Urgell i d'Empúries. D'altra banda el comtat de Ribagorça, que durant un temps va oscil·lar entre la vinculació a la Casa de Barcelona i al Regne d'Aragó, va acabar per unir-se a aquest últim.

Ramón Berenguer I va promulgar al 1068 el Codi dels Usatges, primer codi jurídic conegut, que donava validesa legal a usos judicials ja en vigor i els complementava amb nous preceptes. El codi representa una idea pactista de les relacions de poder, en el qual l'actuació del comte queda limitada pels costums i drets del país.

Ramón Berenguer III va emprendre al 1114 una important expedició a Mallorca que va conquerir, encara que els sarraïns la van ocupar de nou un any més tard. D'aquest any daten els primers documents escrits on apareixen les formes "Catalania" i "catalanenses".

Coincidint amb l'extinció d'algunes dinasties comtals, els comtes de Barcelona van incorporar el de Besalú (1111), el de la Cerdanya (1117), el del Roselló (1172) i el Pallars Jussà (1192).