La transcendència ètnica i cultural d'aquest període a Catalunya és el resultat de tres processos molt profunds:

• L'incorporació de la zona a la corrent de civilització indoeuropea.
  
  
• La formació del substrat ètnic i cultural que desenvoluparà la primera cultura històrica, el món ibèric.
  
  
• L'impacte mediterrani que suposa el fenomen colonial que van portar a terme els fenicis i grecs, com a decisiu corrent civilizador.
  
  

El moviment migratori indoeuropeu dels pobles dels camps d'urnes (urnfied o urnenfelder), va marcar decisivament el procés històric, entre l'Ebre i el Pirineu, per l'aportació d'aquests pobles migradors.

L'avenç de la metal·lúrgia, una economia agrícola i ramadera desenvolupada, l'introducció del ritual de l'incineració dels morts, la vida en poblats i la comunitat lingüística a base de dialectes indoeuropeus proporcionen una certa uniformitat a aquesta nova cultura.

Son nombrosos els assentaments i objectes de bronze (aliatge de coure i estany) de l'època trobats als jaciments de Catalunya, especialment a l'Alt Empordà, Maresme, Terres de l'Ebre, les Garrigues i el Segrià.

El ferro era conegut com a material, però el seu ús era escàs donada la seva elevada temperatura de fusió (1.540º C), lluny dels 1.200ºC que podien assolir els forns dels que es disposava. Així mateix, exigia una manipulació més complexa (la forja), era més pesat i es corroïa amb facilitat.