Siurana va ser l'últim regne de taifas musulmà que va resistir, completament aïllat, dintre del territori de Catalunya, fins a ser conquistat en 1153.

Aquesta conquesta, a causa de la duresa del setge i a la llarga resistència, es va envoltar de gesta i llegenda; així explica Amades la llegenda de la reina mora de Siurana:

"L'esposa del reietó de Siurana s'anomenava Abd-el-Azia, dona d'extraordinària bellesa. La lluita entre Amat de Claramunt, senyor de Tarragona i els moros de Siurana, se sentia ja ben a prop, però la reina creia que Siurana era inexpugnable i celebrava un banquet amb els seus cortesans, mentre a fora se sentien les remors de la batalla.

De cop, una fletxa penetra per una finestra i es clava a la taula del banquet, produint un pànic terrible: Ja han pres Siurana!

La reina va sortir i va muntar el seu cavall, es va escapar enmig de la confusió, però Amat i els seus la van perseguir. Va arribar davant d'una timba, amb una cinglera altíssima als seus peus, i es va llançar fent botre el cavall de dalt a baix. Fou tanta l'embranzida, que la bèstia va deixar marcada la ferradura a la roca, i encara s'hi pot veure.".

AL lloc encara li diuen "El salt de la reina mora".

Una altra variant de la llegenda diu que la reina s'estava banyant i en veure Siurana conquerida, va sortir nua i va muntar a cavall fins al cingle, on es va llançar daltabaix.