"Els Segadors" es el himno nacional de Cataluña. La letra del himno es del siglo XIX y se inspiró en una canción popular del siglo XVII que hablaba de famosa revuelta de los segadores.

El día de Corpus del año 1.640 (7 de Junio), un numeroso grupo de segadores entró en Barcelona para protestar frente al virrey por las injusticias que recibían del rey de España y por los abusos de las tropas reales alojadas en Cataluña.

Hubieron graves enfrentamientos entre los segadores y las fuerzas reales. De estos hechos nace una canción popular que es un memorial de agravios y a la vez un himno de batalla.

Els segadors

Catalunya, comtat gran qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: «Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra.» Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc del riu d'Arenes; n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i corporales i patenes, i el Santíssim Sagrament alabat sia per sempre. Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre; el donaven als cavalls sols per assolar la terra. Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra. A presència dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: «Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.» Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n'hi foren les dependències.

A vista de tot això S'és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha, ja n'han morta la primera; ne mataren el Virrei, a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que així ho faran, quan seran en vostres terres. Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l'esquerra: «On és vostre capità', on és vostra bandera'» Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: «Aquí és nostre capità, aquesta és nostra bandera.» A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra! Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!

Hacia el año 1.887, en los círculos catalanistas decidieron difundir el poema con una versión musical.

El músico Francesc Alió realizó la primera armonización, basándose en la melodía de otra canción popular catalana llamada también "Cançó dels segadors".

En el año 1.899, la Unió Catalanista convocó un concurso para dotar el himno con una letra más corta y moderna. El ganador fue el poeta Emili Guanyavents.

Con el tiempo, esta canción se impuso de manera indiscutible como el himno nacional de Cataluña, apesar de los periodos de prohibición, durante los que "Els Segadors" únicamente fue interpretado de manera clandestina.

Els segadors (versión actual del himno) Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena, endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop de falç! Ara és hora, segadors, ara és hora d'estar alerta Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop de falç! Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes. Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop de falç