Es conta que quan Felip II es dirigiria amb una gran comitiva des de Saragossa a Barcelona, en un trasllat lent i laboriós, al passar per Lleida va decidir visitar Poblet, monestir del qual li havien parlat molt, però que no coneixia.

El monarca va cridar al aposentador reial Pere de l'Erm i li va dir: "Aquí et dono aquesta carta destinada a l'abat de Poblet, don Francesc Oliver, perquè sàpiga que venim i ens prepari allotjament: cinquanta cavallers, dotze dames amb dues cambreres cadascuna, a més de nosaltres".

Pere de l'Erm va galopar a Poblet i va arribar cap a les quatre de la matinada, cridant a les portes del monestir.
Finalment, per una petita finestra va aparèixer un monjo mig mort de son que li va preguntar:

- Què voleu a aquestes hores?
I va respondre:
- Obriu la porta al missatger del rei, ara mateix tinc que veure a l'abat.

La petita finestra es tanca, i al cap d'una bona estona es torna a obrir. El mateix monjo li torna a preguntar què volia.

- Sóc el missatger del rei d'Espanya, diu.
- De qui? Pregunta el monjo.
- Del rei d'Espanya.
El monjo diu:
- No coneixem cap rei d'Espanya...
- És el vostre rei!
I diu el monjo:
- El nostre senyor no és el rei d'Espanya...

Finalment, va sortir l'abat:
- Per què esteu tan furiós? Us hauríem obert les portes de Poblet de bat a bat si haguesiu dit que veníeu de part del comte de Barcelona, que és el nostre senyor. I ara, per favor digueu-nos qué és el que us envia a dir el comte el nostre senyor.