"Els castells" són espectaculars torres humanes, on homes i dones es pugen uns sobre uns altres fins a aconseguir diversos pisos d'alçada en una complexa arquitectura de tècnica, força i equilibri.

Les persones més fortes constitueixen la base, les més joves van grimpant per a configurar els pisos superiors, i els més petits coronen el "castell" (el petit que corona el castell alçant la mà es diu "enxaneta", i el que ho aixeca es diu "aixecador").

Envoltant la base del "castell" se situa la "pinya", formada per la resta de la colla castellera i part del públic, per a sostenir la construcció, l'expressió catalana fer pinya s'utilitza també en altres contextos, com referència a sostenir-se o donar-se suport mútuament.

Al llarg dels anys els "castells" han anat evolucionant fins a construir espectaculars formacions de 8, 9 i 10 pisos, fent necessària, en ocasions, la formació d'una segona pinya en el segon pis anomenada folre, i fins una tercera, en el tercer pis anomenada manilles.

L'organització del "castell" corre a càrrec del "cap de colla", i les construccions tenen diverses formes: el pilar (d'un element), la torre (de dos elements), i el "castell" (de tres o més elements per pis).

Els "castells" es van alçant al so de la música, i les "colles" competeixen per a fer "castells" més vistosos i complicats.

La tradició data des del segle XVIII, proliferant per tot el territori, i formant-se multitud de "colles", entre les quals destaquen: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Jove dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, els Nens del Vendrell, els Xiquets de Tarragona, els Minyons de Terrassa, etc.