Welcome to Resort

Edolor sit amet, consectetur, adipis civelit sed quia non qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipis civelit.

Visita al Monestir de Pedralbes

Barcelonès (Barcelona)

HISTÒRIA

El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment d'enviudar, que es preveia proper per l'edat i la salut del rei. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maig de 1327. Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles.

 



La pròpia Elisenda va fer construir un palau annex al que es va traslladar al morir el seu marit, el 1327.

Durant la Guerra dels Segadors de 1640, les monges van ser exclaustrades i es van allotjar a la residència del marquès d'Aitona. En virtut de l'acord establert per Elisenda de Montcada amb la ciutat, les religioses van ser escortades fins a la seva destinació per soldats armats. La mare abadessa tancava el seguici, acompanyada pel segon conseller de la ciutat.

El 1835, després de la crema de convents produïda a Barcelona, les monges van fugir i la comunitat va restar dispersa durant tres anys. Tot i això, el monestir no fou afectat per la desamortització, cosa que ha contribuït a la seva bona conservació en comparació amb d'altres elements del patrimoni eclesiàstic del país.

 



El 1931 l'estat va declarar el monestir Monument Històric Artístic i, en esclatar la guerra civil, se'n féu càrrec la Generalitat i va ser cremat el retaule major. El 1938 s´hi instal·la el Dipòsit General d'Arxius, on es reunien els fons dels arxius de diferents institucions (sobretot religioses) que es podia anar salvant de les vicissituds del moment. A partir del 1949 una part del monestir es va obrir al públic, i el 1975 es va construir un nou convent a l'antic hort per tal de destinar la major part de les instal·lacions antigues al Museu-monestir de Pedralbes, que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d'Història de la Ciutat. En aquest museu s'exhibeixen peces relacionades amb la vida monàstica, gairebé totes pertanyents al patrimoni de les religioses. El 1993 es va destinar una part del recinte a allotjar una petita part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza. El 2004, aquesta col·lecció es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

 



Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint al nou convent.


EL MONESTIR

El perímetre del monestir de Pedralbes va estar en un origen voltat per una muralla. D'aquesta muralla únicament es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven accés al recinte.


Església

L'església de Pedralbes consta d'una única nau, amb set trams de voltes quatripartites i un absís heptagonal. Entre els contraforts de les tres primeres voltes (o sigui, entre la porta i l'absis) s'hi disposen capelles; el quart tram correspon a la porta, que s'obre a la plaça del Monestir, i els tres darrers al cor, que en el cinquè tram té dos pisos (el cor baix i el cor alt), però que en els sisè i el setè només té el pis alt, ja que el pendent natural del terreny fa que aquests dos trams del cor alt estiguin construïts directament sobre la roca granítica. Fins al segle XIX, el cor havia estat separat de la resta de l'església per una paret que pujava fins gairebé a les voltes, i que tenia al mig una finestra enreixada amb una espessa gelosia a través de la qual les monges podien seguir l'ofici, però el 1894 es va enderrocar la paret, del cor alt i es va doblar la del cor baix, per tal de suportar el pes de l'orgue que es va instal·lar aproximadament al lloc on hi havia hagut la finestra.

A més del cor alt i el cor baix, també hi ha el cor dels frares, situat al mig de l'església i fora de l'àmbit de la clausura, i que en ser de poca alçada (1,3 m) no trenca la unitat espacial de la nau, a diferència del que passa en d'altres esglésies que tenen cors amb parets o cadirats més alts, com a la catedral de Barcelona.
 

 



Claustre

És l'element més important del monestir després de l'església, és l'espai al voltant del qual s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Donen a l'esmentat claustre el sepulcre de la reina Elisenda, el dormitori, l'abadia, la infermeria, el menjador (refetor) i la sala capitular.

Els dos pisos inferiors són del s. XIV amb arcs espaiosos apuntats, sobre columnes amb capitells molt estilitzats, amb escuts dels reis d'Aragó i de la casa de Montcada. El pis superior és sense arcades i amb sostre en vessant.

Hi destaca les pintures de la cel·la de Sant Miquel, obra de Ferrer Bassa que decoren totalment la cel·la de pregaria de l'abadessa. Realitzades el 1346, mostren la influència que va rebre aquest artista del pintor italià Giotto i són la millor mostra d'aquest gòtic italianitzant fora d'Itàlia.


El jardí Medieval de plantes medicinals

D'acord amb les tradicions monàstiques, en el claustres dels monestirs es cultivaven diverses plantes medicinals i així ho degueren fer les monges del Monestir. Com a complement a l'exposició "Plantes, remeis i apotecaris", organitzada l'any 2007 pel Museu-Monestir de Pedralbes, es va impulsar la recreació d'un jardí medicinal medieval amb una cinquantena de plantes amb propietats remeieres segons el coneixement medieval.


Tomba d'Elisenda de Montcada

Entre el claustre i l'església hi ha el panteó de la reina Elisenda. Està situat al mur de separació que hi ha entre les dues dependències, de manera que inclou una tomba bifront, amb una de les seves cares que dóna al claustre i l'altra a l'església. Així, l'estàtua jacent que hi ha sobre el sepulcre pot mostrar la reina en les seves dues facetes: a l'església --recinte públic i accessible a tots els fidels-- es veu Elisenda elegantment vestida i coronada com a reina, amb decoració polícroma i escultures de marbre, mentre que al costat del claustre --dintre de la clausura i només accessible a la comunitat monàstica-- se la veu amb l'hàbit franciscà, vestida com a vídua i monja, amb escultures de terracota.

Galería

Establiments a la zona

Aparthotel Silver, és un dels hotels recomanats de Barcelona. ...

Altres rutes a la zona

L’Alguer. El país català de la Sardenya
El calendari. Càlcul de les festes mòbils eclesiàstiques
Guifré el Pilós (840 - 897)
Joan Brossa i Cuervo (1.919 – 1.998)

Biografies ilustres

Serveis a la zona

Aparthotel Silver, és un dels hotels recomanats de Barcelona. ...

NEWSLETTER

Subscriu-te i rebràs totes les novetats de la web!