Welcome to Resort

Edolor sit amet, consectetur, adipis civelit sed quia non qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipis civelit.

Ruta pel Moianès. Comarca natural

Bages (Barcelona)

La Comarca Natural del Moianès es troba situada a la Catalunya Central, a només uns 60 Km de Barcelona i ben comunicada, mitjançant l'"Eix Transversal", amb Lleida i Girona.

El Moianès forma un altiplà entre les depressions de la "Plana de Vic", el "Pla del Bages" i el Vallés, amb una altitud mitjana de 700 m i alguns pics de més de 1000 m. La vegetació s'inclou en la comunitat climàtica del roure amb boix, malgrat la gran presència de pinedes, alzinars i alguna fageda.
Hi ha nombrosos rierols, molts d'ells profundament encaixats i amb diverses foies. Alguns d'aquests rierols duen aigües clares que permeten una interessant i variada vida vegetal i animal.
 

 
Campanar de la parroquial de Moià   Carrer Fosc de l’Estany

 


Administrativament, la comarca està integrada per àrees pertanyents al Bages (els municipis de Moià, L'Estany, Sta. Maria d'Oló, Calders i Monistrol de Calders), Osona (el municipi de Collsuspina) i Vallés Oriental (els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja). La població total és d'uns 10.000 habitants i Moià és la capital de comarca.
El anomenat informe Roca, publicat al desembre de 2000, la proposa com una comarca més de l'organització territorial de Catalunya.

Conserva un ric patrimoni històric, natural i cultural; nombroses restes arqueològics demostren el pas de l'home des de fa milers d'anys. Coves amb restes paleolítics i neolítics, dòlmens, castells, capelles romàniques i restes històriques d'arquitectura preindustrial (molins hidràulics, "poues" (pous) de gel, forns de calç, ...) donen fe d'un passat sòlid.

Calders
El meandre del Castell és el més interessant dels meandres que es formen al llarg del riu Calders és el que forma el turó del Castell, datat del segle X i del qual en resta la torre i alguna muralla. Són indrets de gran bellessa la Font de les Tàpies, o la Colònia Jorba. Les barraques de vinya, escampades per tot el terme, són construccions de pedra seca d'allò més interessants i autòctones.

 

 


Església de Sant Cugat de Gavadons a Collsuspina



Castellcir
El Castell de Castellcir, anomenat de La Popa per la forma de vaixell de la roca sobre la que està construït, data del segle X. Es troba a la sortida de Castellcir, agafant el camí que baixa fins la Riera de Castellcir, fins el fons de la vall de la Riera de Castellcir i pujant dalt del turó.

La Sauva Negra és una fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d'Espais d'Interès Natural. Dins d'ella hi trobarem la font sulfurosa de Sauva Negra on ens podrem refrescar.

Al seu terme també hi trobem les ermites romàniques de Sant Andreu i de Santa Coloma Saserra.

Castellterçol
Al llarg del terme es conserven encara una dotzena de Poues de glaç, com les del Molí Nou, de la Fàbrega, de Cal Carabrut, de Cal Revitllat, del Vapor, etc. Són unes construccions excavades d'uns 9 a 12 m de fondària per 10 m de diàmetre, amb parets i voltes de maçoneria, perfilades, la majoria fetes amb pedra, on es guardava i conservava el glaç o la neu glaçada per al bon temps.

Al centre del poble trobem la casa Prat de la Riba del segle XVII, que ha estat declarada monument històric-artístic pel fet d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), eminent jurista, president de la Diputació de Barcelona i creador de la Mancomunitat Catalana, de la qual fou primer president.

Podrem visitar el castell i ermita de Sant Miquel i pel terme també trobarem Masies històriques, algunes visitables.

 

 

 
Parroquial de Sant Quirze Safaja   Carrer del centre a Castellterçol

 


Collsuspina
El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina del 1550. Al voltant de Can Xarina es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.

L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. Representa un excel.lent mirador.

Granera El poble està dividit en dos "barris", el del castell i el de l'església on hi ha la parroquial de Sant Martí original del segle XIII. El castell de Granera és una elegant construcció del segle X que pertenyia en el seu origen a la comtesa de Barcelona, Ermessenda i, posteriorment, el 1046 a Bernat Guifré de Balsareny.

De la resta del terme, cal destacar la capella de Santa Cecília aixecada el segle XI on destaca el seu important absis romànic, amb decoració llombarda.

L’Estany
Destaca el Monestir de Santa Maria i el claustre. Fundat el 1080, és una joia del romànic català amb la seva església del segle XII. Consta d'una planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transepte i acabada amb 3 absis.

Altres indrets d’interès són el carrer Fosc o dels monjos, la mina del segle XVI i el Museu de l’Estany a la antiga abadia.

 

 

 

 


Sant Andreu de Castellcir



Moià
A la capital del Moianès destaca especialment la seva església parroquial de Santa Maria del segle XVII pel espectacular campanar, símbol de la vila. La façana i l’altar major són d’estil barroc i de gran interès.

Entre altres edificis notables s'ha de destacar, a tocar de l'església, la casa on va néixer Rafael Casanova, el Conseller en Cap de Barcelona durant el setge a què sotmeteren la Ciutat Comtal les tropes franco-castellanes del primer rei borbó, Felip V i que acabà amb els fets de l'onze de setembre de 1714. La casa de Rafael Casanova és avui en dia el Museu de Moià, on es recullen també les col.leccions paleontològiques i prehistòriques procedents de la cova de les Teixoneres i del Toll.


Altres edificis destacables són l’església de Sant Sebastià del segle XVII, l’església de la Mare de Déu del Remei, també del segle XVII i l’església del Sagrat Cor del segle XIX que únicament conserva una torre.
La burgesia de Barcelona va escollir Moià com a indret d'estiueig al segle XIX i així ho mostren encara les cases senyorials que abunden a la vila i que li donen un aire atractiu i sofisticat.

Pel terme de Moià trobem la capella de Sant Andreu de Clarà que havia estat del castell de Clarà, avui en runes dalt d'un turó proper a Moià, també l’església romànica de Sant Pere de Ferrerons, del segle XII i l’esglesiola de Santa Eugènia de Gomar en runes.
El patrimoni del terme es completa amb el pont medieval de les Graus i dolmens com el del Pla del Cuspinar, prop de les Coves del Toll de gran interès.

 

 

 
Castell de Granera   Campanar de Sant Feliu a Monistrol de Calders

 


Monistrol de Calders
L'església parroquial de Sant Feliu apareix ja documentada l'any 1105. Tot i que la construcció actual és obra del segle XVIII. L'església (sobretot la façana i el campanar) és d'arquitectura d'influència barroca tot i que del conjunt cal destacar el campanar, l'absis romànic i la façana.

Al terme també podem trobar el anomenat Dolmen del Pla de Trullàs i diverses balmes on les més importatnts i de majors dimensions són la Balma Freda i la de la Coma. La Balma Freda s'ha format en un meandre de la riera de l'Om i al seu interior s'hi observen dues restes constructives.

El paratge dels Gorgs Blaus és d'una gran bellesa natural. El relleu i la climatologia s'han ajuntat per configurar un paisatge evocador i alhora impressionant. Es tracta d'un gran gorg format per la riera Golarda en travessar un banc de roca conglomerat.

Monistrol de Calders gaudeix d'una gran abundància d'aigua i, per tant, són nombroses les fonts que brollen en tot el terme.

Sant Quirze Safaja
El nucli urbà tan sols té el carrer major que conté un seguit de cases que estan encapçalades per l'església romànica de Sant Quirzei i el cementiri. La resta d'habitants viuen en cases escampades arreu del terme municipal. És per això que es tracta d'un poble immers en el bosc. Es pot destacar la Bauma de l'Espluga on s'han trobat restes de pobladors neolítics, com també la bauma del Molí i els saltants de Llobateres. Entre les fonts, cal destacar la del Cingle, la Canyamera o la del Solar del Boix.

Santa Maria d’Oló
El poble es va formar a dalt d’un turó just a l'entorn d'un castell, datat del 889, del que avui en queden els vestigis; també al casc antic s'hi troba l'Església parroquial de Santa Maria, amb un retaule barroc del segle XVII que presideix l'altar major.

Pel terme trobem un gran nombre d’ermites romàniques de gran interès entre les que destaquem: Sant Feliuet de Terrassola del segle XI, Sant Jaume de Vilanova, que és una rotonda romànica restaurada l'any 1933 per Puig i Cadafalch, Sant Vicenç de Vilarassau del segle XI i Sant Joan d’Oló.

 

 

 

 

Veure el mapa del recorregut pel Moianès »

 

Galería

Establiments a la zona

Alberg Viladoms de Baix - Al peu de Montserrat!

Situat al municipi de ...

Masia envoltada de boscos i situada al terme municipal de Gaià a la Plana de Matamala. 
...

CAN FAINÉ, va obrir les seves portes la primavera del 2003, posant a disposició del públic una...

Des-de 1969 el Mirador de Montserrat obra les portes amb la direcció de la família Torras Jaume...

Casa que té els seus orígens al segle XVIII i ha estat totalment renovada l'any 2002. Dispo...

El Restaurant Can Ladis, va obrir les seves portes lany 2003, amb una llarga exp...

Altres rutes a la zona

Història i cultura de les Valls del Montcau
Recorregut medieval i modernista per Manresa
Ruta de les esglésies del Berguedà
Ruta del camí de Sant Jaume

Serveis a la zona

Alberg Viladoms de Baix - Al peu de Montserrat!

Situat al municipi de ...

Masia envoltada de boscos i situada al terme municipal de Gaià a la Plana de Matamala. 
...

CAN FAINÉ, va obrir les seves portes la primavera del 2003, posant a disposició del públic una...

Des-de 1969 el Mirador de Montserrat obra les portes amb la direcció de la família Torras Jaume...

Casa que té els seus orígens al segle XVIII i ha estat totalment renovada l'any 2002. Dispo...

El Restaurant Can Ladis, va obrir les seves portes lany 2003, amb una llarga exp...

NEWSLETTER

Subscriu-te i rebràs totes les novetats de la web!