Welcome to Resort

Edolor sit amet, consectetur, adipis civelit sed quia non qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipis civelit.

Passejada per la vila de Torà

Segarra (Lleida)

La vila de Torà s'arrecera a la serra de l'Aguda, que li fa de marc de fons.

El nucli antic de la població mostra un clos semicircular, format al redós de l'antic castell, amb algunes obertures en els darreres del conjunt, i un vell portal vers migdia. De la primitiva muralla medieval només es conserven alguns trams ( plaça Vila Vella i a la part nord, que limita amb la riera de Llanera). El conjunt és centrat en l'església de Sant Gil, a la qual menen carrerons ben pavimentats, amb arcs, trossos coberts i cases ben restaurades.
 

 
Església de Sant Gil   La vila està plena de cases senyorials

 


L'esglèsia parroquial de Sant Gil de Torà conserva l'orientació i alguns murs de l'època romànica, si bé es va refer en època gòtica avançada, com indica la seva volta, de gòtic florit. La porta de la façana de ponent té data del 1567 i el nom de Mestre Francesc, que indica l'època i l'autor de l'ampliació. Les naus laterals són neoclàssiques, i a l'exterior de l'església es veu una portalada tapiada de grans dovelles. La portalada lateral, que ara s'utilitza com a principal, és d'estil plateresc.

A la mateixa plaça es troba la Casa de Colònies les Monges (1844) que acollí el nou forn de pa ( a la part baixa) i al damunt es construí la casa convent de les Germanes Dominíques de l'Anunciata, que feien de guarda i ensenyament d'infants.

Casa dels Cardona (carrer Ofrera, 6) Fou residència dels administradors dels Cardona a la vila i després de la comunitat de Preveres de la Vila. Segons la tradició oral, també havia estat la casa de l'Orde dels Hospitalers. De la primitiva casa només se'n conserva un fragment de la façana.

 

 


Convent de Sant Antoni



Els ss. XIV i XV s'inicia un creixement vers el sud i l'oest, origen dels carrers del Forn, Nou i Baix, dibuixant una nova muralla amb tres portals: el del Macari, el Nou o del Pati i el vell de l'Ofrera.

Durant el s XVI s'edificà un hospital pels pobres, amb una capella dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Aquesta capella i l'edifici de l'antic hospital, actualment són l'ajuntament.

A la fi del segle XVII els franciscans, amb l'acord del consell de la vila, del bisbe de Solsona i de la duquessa de Cardona, decidiren de fundar el convent de Sant Antoni de Pàdua a la partida de les Pedrisses, extramurs, i prop de la creu de l'Home Mort. Construït entre el 1697 i el 1747.
L'església, sense culte des del 1835, es rehabilità fa pocs anys i es destina a usos culturals, mentre que el convent resta en mans privades.

Passejant pels carrers de la població, també hi trobarem:

Carrer Nou. Inscripcions que presenten les llindes de les portalades de les seves cases.

Portals de Sant Ramon, de la Portella, de l'Hostal i de l'Hospital. Punts d’accés de la antiga muralla.

 

 

 
Pont de les Merites. Segles XVII i XVIII   Un dels nombrosos portals de la vila

 


Casa de la Vila. En l'època d'esplendor del segle XVI s'hi erigí un Hospital de Pobres i una capella dedicada als Sants Metges, que té en una llinda la data del 1589. Aquesta capella i l'edifici construït al costat amb portal de grans dovelles i finestrals platerescs formen ara la casa de la vila.

Casa Miramunt. (Plaça del Pati, 3). Antiga casa senyorial, construïda el 1770. Costat seu, en l'edifici ocupat per un bloc de vivendes, hi havia la casa Torelló. Era l'edifici més imponent de la població, amb unes galeries de grans dimensions.

Pou del Gel. Situat a cal Soler ( plaça de la Creu). Testimoni d'una activitat preindustrial molt arrelada a la zona. És de planta circular, uns 6 m de diàmetre, i té una alçada d'uns 8 m.

Font de la Vila. Presenta sens dubte un dels llocs més bells de la vila, tot i que amb les darreres remodelacions perdi un xic del seu encant. Està presidida per la la Font de la Vila (1608) una edificació rectangular, que amaga l'aljub, i coberta a doble vessant de lloses. El frontal està protegit per un porxo amb un gran arc de mig punt. El mur dret té adossada una pica subdividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura. A la part esquerra s'adossen quatre piques que servien d'abeurador d'animals. La part del darrera és ocupada per un gran safareig amb les lloses inclinades per rentar la roba.

 

 

 

Galería

Establiments a la zona

Som el Ramon i la Roser. Juntament amb els nostres fills, us convidem a conèixer l’atractiu na...

La situació privilegiada de la masia permet gaudir d'una panoràmica que abasta des de Monts...

Altres rutes a la zona

Recorregut pel nucli històric de Cervera
Recorregut pels castells de la Segarra
Ruta dels Castells del Sió
Ruta de Vallferosa

Serveis a la zona

Som el Ramon i la Roser. Juntament amb els nostres fills, us convidem a conèixer l’atractiu na...

La situació privilegiada de la masia permet gaudir d'una panoràmica que abasta des de Monts...

NEWSLETTER

Subscriu-te i rebràs totes les novetats de la web!