Welcome to Resort

Edolor sit amet, consectetur, adipis civelit sed quia non qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipis civelit.

Història  » El domini visigot

El domini visigot (375 - 711)


L'any 375 comencen les grans migracions dels pobles considerats bàrbars, que són admesos dins dels límits de l'imperi, en ocasions per lluitar contra altres invasors davant de la debilitat militar romana. A la península ibèrica van arribar els visigots per lluitar inicialment contra els sueus, instal·lats sobre l'actual Galícia.

L'emperador romà Teodosi mor en el 395 dividint l'imperi entre els seus dos fills: l'Orient per a Arcadi i l'Occident per a Honori. Moneda d'or del regnat de Leovigild

Quan el bàrbar Alaric pren Roma en el 410, fa presonera a la germana d'Honori, Gala Placídia, que casa amb el rei visigot Ataúlf després de la mort d'Alaric, entrant ambdós a Catalunya pels Pirineus el 414 i instal·lant-se un any després a Barcelona que seria la capital del nou regne visigot pel seu caràcter de ciutat emmurallada.

Aquest intent d'establiment, que només va durar uns mesos, no va prosperar a causa de les hostilitats romanes, romanent les terres catalanes mig segle més sota l'autoritat imperial fins que el rei visigot Euric va ocupar la província tarragonina en el 470 escometent-ne a dos fronts, un a la conca central de l'Ebre i un altre a partir del Roselló, quedant Catalunya incorporada, no sense certa resistència, al regne de Tolosa amb Euric com federat amb l'imperi romà.

A Catalunya, com en altres territoris, es va continuar perpetuant la tradició romana, afavorida per la progressiva consolidació de les estructures eclesiàstiques, ja que la colonització goda era escassa al territori, a part dels dirigents i les guarnicions militars, quedant Barcelona com a capital.

El 573 el rei visigot Leovigild unifica tota la península situant la capitalitat a Toledo. Una estructura d'estat a la qual van quedar integrades les terres catalanes.

El seu successor Recared es converteix al catolicisme, adoptant aquesta religió com a oficial del poble got i contribuint a avançar el procés d'unificació del regne.

Malgrat d'aquesta unificació, es van produir rebel·lions com la del General Pau, avortada pel rei Wamba, i nombroses disputes internes entre els dirigents, especialment les que van enfrontar als nobles visigots partidaris de Roderic amb els fills de Witiza per temes dinàstics.

Regne dels visigots:

Alaric I 395-410
Ataulf 410-415
Sigeric 415
Walia 415-418
Teodoric I 418-451
Turismund 451-453
Teodoric II 453-466
Euric 466-484
Alaric II 484-507
Gelaseic 507-510
Amalaric 510-531
Teudis 531-548
Teudisel 548-549
Àgila I 549-554
Atanagild 551-567
Luiva I 567-572
Leovigild 553-586
Recared I 586-601
Luiva II 601-603
Viteric 603-610
Gundemar 610-612
Sisebut 612-621
Recared II 621
Suintila 621-631
Sisenand 631-636
Khintila 636-639
Tulga 639-642
Chindasvint 642-649
Chindasvint i Recesvint 649-653
Recesvint 653-672
Wamba 672-680
Ervigi 680-687
Égica 687-698
Égica i Witiza 698-702
Witiza 702-710
Roderic 710-711



 

NEWSLETTER

Subscriu-te i rebràs totes les novetats de la web!