Welcome to Resort

Edolor sit amet, consectetur, adipis civelit sed quia non qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipis civelit.

Geografia  » Mapa de zones de relleu

Grans unitats de relleu

A Catalunya existeixen tres grans unitats de relleu: els Pirineus, la Depressió Central i les Serralades Costaneres, a més de la Plana de l'Empordà, la regió volcànica d'Olot i les planícies litorals.
 

 



Els Pirineus.
Constitueixen una gran serralada formada al període de l'orogènia alpina, pertanyent a Catalunya el vessant meridional de la seva meitat oriental.

El Pirineu Axial:
Constitueix la part més alta de la serralada, encara que hi ha zones d'escassa altitud.
Tota la franja fronterera amb França i Andorra pertany al Pirineu Axial. Tot la Val d'Aran la meitat nord de l'Alta Ribagorça, els Pallars, l'Alt Urgell, el Ripollès i l'Alt Empordà (incloent la península del Cap de Creus), i gairebé tota la Cerdanya.
Cal destacar així mateix l'existència de dues grans valls dintre del Pirineu Axial: la Cerdanya i l'Urgellet.

Relleu Glacial:
Les valls glacials han estat modificades durant els últims mil·lennis, en els quals no hi ha hagut glaciacions. Els rius han excavat després el seu fons en forma de V, acumulant blocs de pedra als seus vessants. Una altra herència de l'acció glacial són els llacs.

El Pre-pirineu:
El Pre-pirineu és molt desigual, ampli al Pallars i estret a partir del Solsonès i el Berguedà. Més cap a l'est, el Pre-pirineu es desfigura formant l'anomenada Serralada Transversal mitjançant serres abruptes com les de l'Alta Garrotxa i la regió d'Olot i Collsacabra.


Serralades Costaneres.
Les Serralades Costaneres constitueixen un conjunt, paral·lel a la costa, de serres alineades de nor-est a sud-oest, que s'estenen des del curs inferior del riu Ter fins a la Plana de Castelló.

La Serralada Pre-litoral:
És la més interior, la més llarga i la més elevada. AL nord estan les Guilleries i el Montseny, més al sud destaquen la serra de Llorenç del Munt (1.095 m) i Montserrat. La Serralada es divideix en dues a partir de Montagut (962 m), acabant una branca prop de la costa i continuant una altra més enllà de l'Ebre.

La Serralada Litoral:
Es tracta d'un conjunt muntanyós amb altituds menors que la Serralada Pre-litoral, alineat a la costa, constituït per pissarres i granits.


La Depressió Pre-litoral.
És un conjunt de fosses o depressions situat entre les Serralades Litoral i Pre-litoral, que es configura com un llarg corredor entre muntanyes.


La Depressió Central.
Està situada entre els Pirineus i les Serralades Costaneres. Trobem relleus molt diferenciats encara que l'història geològica dels mateixos és comuna. Tenim conques hidrogràfiques i d'erosió, plans amb tossals solitaris i diversos altiplans.


La Regió Volcànica d'Olot.
La zona de l'entorn d'Olot té un relleu diferenciat de la resta de Catalunya, a causa del fenomen geològic del vulcanisme i que representa un alt interès. Els volcans més coneguts de la regió d'Olot són relativament recents a diferència d'aquells de les comarques veïnes de la Selva, l'Empordà i el Gironés.


La Plana de l'Empordà.
Es tracta d'un sector enfonsat situat a l'extrem oriental dels Pirineus i a l'extrem nord de les Serralades Costaneres, al fons del qual es van dipositar, després del cicle orogènic alpí, materials que li han donat la forma actual de planicie.


La Costa
La costa de Catalunya té sectors rectilinis i amb escassos accidents i altres de més abruptes, conformant parts de costa alta, quan el relleu acaba a la mar de manera brusca i sense platja (Costa Brava i Garraf), i de costa baixa als plans litorals on es formen llargues i àmplies platges, sovint seguides de zones de dunes i marismes, especialment prop de les desembocadures dels rius, formant en ocasions deltes.

 

NEWSLETTER

Subscriu-te i rebràs totes les novetats de la web!