Welcome to Resort

Edolor sit amet, consectetur, adipis civelit sed quia non qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipis civelit.

Folklore  » El Gegant del Pi

El Gegant del Pi

De la conquesta de la ciutat de Barcelona als moros a l'any 801 per part de les tropes franques de Lluís el Piadós, ens ha arribat la popular cançó del Gegant del Pi, a la qual el Fort Farell simbolitza el conquistador arribat de les muntanyes, contra el Gegant Moro, gegant de la ciutat.

El Farell és una muntanya que es troba al costat del poble, el seu nom coincideix amb una llegenda que diu així: Gegant de festes representant la figura del Gegant del Pi

En aquella època, al poble de Caldes de Montbui, havia una masia anomenada el Farell, en la qual vivia un gegant molt alt i gran. Tenia tanta força que tots li coneixien pel nom de "Farellàs" i ningú dels voltants podia vèncer-lo. Era modest i senzill i duia una vida tranquil·la dedicada al camp.

Un dia, mentre llaurava un bancal, va passar un gegant foraster que va quedar bocabadat davant la seva força. Per això li va proposar anar a Barcelona, on un gegant Moro tenia segrestada a una important i bella dama anomenada Gisla.

De fet, li va costar una mica convèncer-lo, però al final va decidir anar, per a poder tirar a aquell foraster i rescatar a la bella Gisla. I cap a Barcelona va anar.

Pel camí va agafar un pi d'un frondós bosc perquè li servís de bastó i també per a saltar la muralla que envoltava Barcelona per aquell temps. Els nens li seguien i li rondaven cantant-li aquesta cançó:

El Gegant del Pi
ara balla ara balla;
El Gegant del Pi
ara balla pel camí.



El gegant Moro li va rebre i li va preparar un bon menjar tal com tenia per costum sempre que algú acceptava el seu repte. Mentre el Farell anava menjant, el Moro, amb ulls rabiosos li deia:
-Menja, menja, Farellàs, que ben poc menjaràs.

El lloc escollit per a celebrar la gran baralla va ser la plaça dels peixos.
El Farell es va quedar plantat enmig de la plaça com si fora de ferro, i romania impasible mentre el Moro no parava d'atonyinar-li. Llavors, i com qui llança palla, el Farell ho va llençar per sobre de les cases i de les teulades i va anar a parar als afores de la ciutat.

La multitud cantava la tonadilla que donava fi a l'opressió exercida pel tirà foraster i així alliberava a la bella dama Gisla:

El Gegant de la ciutat
ara balla ara balla;
El Gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.



Llavors el forçut Farell va prendre camí de retorn a la seva casa, però va passar, que durant el camí li va entrar somni i es va tendir sota un arbre per a reposar un poc i poder continuar després.

Va succeir, que mentre el Farell dormia va començar a ploure i a caure calamarsa, de tal forma que aquelles pedretes van cobrir el cos del gegant. Diuen que mai més es va despertar, però que sobre ell es va formar la muntanya que avui es coneix com el Farell.

 

NEWSLETTER

Subscriu-te i rebràs totes les novetats de la web!