Des del riu iniciem el recorregut per la Turtuxa islàmica o la Dertosa romana contemplant l'Ebre, el domini de la desembocadura va facilitar a l'al-Andalus el control de les comunicacions cap a les terres del nord i l'interior de la Península.
La ciutat, eminentment comercial, amb socs, tallers artesans i banys, se situava al recer del castell de la Suda, envoltada d'unes muralles que probablement resseguien l'antic clos romà, i que s'obrien per quatre portals.
Des del pont que travessa l'Ebre podem contemplar el Monument als Combatents de la guerra civil (1).
 |
 |
|
| Vista parcial del Castell de la Suda | Necròpolis musulmana |
Si ens endinsem en el centre històric, entre el Palau Episcopal (2), del segle XIV, clar exemple del gòtic català, i la Casa del General, arribarem a l'indret on tradicionalment s'ha situat la mesquita major de la madina. El dissortadament desaparegut edifici ocupava l'espai on avui es troba la seu gòtica. Construïda molt probablement cap a l'any 955, el cronista i geògraf Al-Himyari, descriu la mesquita com un edifici de cinc naus amb un atri. La Catedral de Santa Maria (3), obra gòtica iniciada al segle XIV que presenta una planta basilical de tres naus, sense creuer; amb capelles laterals i una capçalera amb doble deambulatori, per la qual cosa és única a Catalunya. Vorejant la Catedral, i en el camí cap al castell, trobarem encastada en els murs una còpia de la làpida fundacional de les drassanes, l'original de la qual es conserva a l'interior de la Seu.
Les drassanes foren construïdes al segle X, en època d'Abd al-Rahman III, gran impulsor de les obres públiques. Ens atansarem a l'alcassaba passejant pels carrers de Sant Felip Neri i de la Costa del Castell, deixant a la nostra dreta l'edifici dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties (4), fundats al segle XVI per Carles V per a l'adoctrinament dels moriscs o nous cristians (un dels millors conjunts renaixentistes de Catalunya).
En salvar el fort desnivell que ens conduirà a la Suda (5) tot travessant els panys de muralla del pati d'armes.
Catedral de Santa Maria
Resulta impressionant l'harmònica i abstracta contundència de la construcció militar de la qual destaquem la netedat de les línies amb la utilització de volums geomètrics purs magníficament arestats.
Tot just quan arribem al cim, i abans d'introduir-nos en l'espai interior que en temps antic ocupava la residència dels diferents governadors militars, o caids de la taifa de Tortosa, a l'esquerra, ens trobem les restes d'una antiga necròpolis (6).
Des de qualsevol punt de les muralles, la vista és impressionant: la ciutat es desplega als peus del castell, i s'articula a banda i banda de riu amb l'immillorable fons que hi ofereix la silueta dels Ports.
Muralla vista des del castell
Des del castell podem distinguir perfectament el traçat de la muralla (7) que travessa la ciutat.
Si descendim del turó pel vessant septentrional, tot vorejant l'antic Balneari de Porcar i on actualment hi ha els Jardins del Príncep (8), arribarem a l'espai que ocuparen el call jueu i la moreria, avui barri de Remolins.
Altre edifici d'especial interès és l'església de Sant Domènec del segle XVI, avui Museu de la Ciutat i Seu de l'Arxiu Històric Comarcal (9).
Veure el mapa del recorregut pel nucli antic de Tortosa »
