La producció d’oli d’oliva és una de les activitats agrícolas ancestrals a la comarca de la Terra Alta. El conrreu de l’oliver és una activitat centenària a la comarca, tal com ho certifiquen antiquíssims exemplars d’oliveres, com el monumental Parot, a Horta de Sant Joan. Juntament amb el vi i la fruita seca, l’oli d’oliva és un dels productes agroalimentaris principals que s’elabora a tots i cadascun dels dotze municipis de la contrada.
L’any 2002 es va constituir la denominación d’origen protegida Oli de la Terra Alta, amb l’objectiu de salvaguardar les característiques de l’oli terraltí, millorar-ne la qualitat i potenciar la comercialització d’un producte elaborat principalment amb la varietat d’oliva ‘‘Empeltre’’, però també amb una presència destacada de les varietats arbequina, morruda i farga.
La Ruta de l’Oli de la Terra Alta és una nova iniciativa que pretén donar a conèixer el patrimonio arquitectònic i paisatgístic de la comarca unit a la cultura de l’oli. Les deu poblacions per on transcurre aquest itinerari: Arnes, Batea, Bot, Caseres, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca i Villaba dels Arcs ofereixen uns paratges plens d’encants i d’atractius que no deixen indiferent el viatger.
És el municipi més al sud de la comarca, a tocar de l’Aragó. Hi trobem el centre d’interpretació de la mel i, del seu nucli històric, en destaca l’edifici de l’ajuntament. Des de la plaça de la Vila es pot contemplar una gran panoràmica del Parc natural dels Ports. El municipi conserva l’edifici del Molí de l’oli, avui convertit en punt d’informació del Parc Natural dels Ports. A l’interior s’hi troba tota l’antiga maquinària que permet veure com era el procés d’elaboració de l’oli.
El municipi d’Horta ofereix un ample ventall d’activitats que porten a passejar pels seus carrers, contemplar l’arquitectura del municipi, admirar el paisatge envoltat de muntanyes i gaudir del Parc natural dels Ports. Són de visita obligada el centre Picasso d’Horta i el Cap de l’Ecomuseu dels Ports. Així mateix el municipi ofereix múltiples opcions de rutes i passejades per conèixer de primera mà el seu entorn.
Aquesta olivera bimil·lenària és coneguda amb el nom de ‘‘Lo Parot’’, que vol dir el pare de tots els olivers, declarat arbre monumental el 8 de febrer de 1990. L’arbre presenta unes mides força espectaculars: una alçada de 8m, un volt de canó (a 1,30m del terra) de 7,45m i un volt de soca de 15 m. El diàmetre de la capçada actual és de 9m, tot i que abans de la Guerra Civil ocupava tot l’ample del bancal, i fins i tot, el sobrepasaba. Es tracta d’una olivera de l’espècie Olea europea, d’una varietat desconeguda avui dia, caracteritzada per tenir les fulles i el fruit una mica més allargat que la varietat principal i tradicional de la comarca.
Respecte a la seva edat, les opinions són diverses, però tothom afirma que es tracta d’un arbre mil·lenari, fins i tot bimil·lenari per a molts, és a dir, amb més de dos mil anys d’antiguitat, la qual cosa el situa a l’època dels ibers i romans.
Bot està situat a la vora del riu Canaletes, entre les serres de Corrals on hi sobresurten els cims de l’Agulla, la Plana, la roca del Migdia i els Pesells. El municipi es troba al mig de la Via Verda de la Terra Alta, la qual cosa el situa com un dels llocs amb parada obligada per tots aquells que transiten per aquest indret.
El municipi de Bot tenia al s. XVIII quatre mmolins de premsa de biga: el molí principal, anomenat molí de la vila, que era gestionat per l’ajuntament amb alguns drets del clergat, el molí de Paladella, el molí de Freixes i el molí del Camí dels Horts. Aquests molins, a més de les premses, tenien els elements característics propis d’un molí d’oli: les moles, els dipòsits (per emmagatzematge de l’aigua, oliasses i olives) i les piles de decantació de l’oli. La mòlta de les olives es realitzava en moles mogudes per tracció animal i calia disposar d’un forn o llar de foc per escalfar aigua per separar l’oli dels cofins i netejar-los. Per aquest motiu molts molins es troben a prop dels rius. Cal dir que l’oli era peça fonamental de l’època i matèria primera per a la conservació dels aliments i la seva preparació.
Avui dia són visibles al municipi diverses restes de molins. Les podem trobar al davant mateix de l’ermita de Sant Josep on s’hi ha situat el roll i la pedra verge procedent de l’antic molí de Paladella.
A Bot se celebra una festa de l’oli als voltant de Sant Antoni.
Caseres està situat a la vora del riu Algars, que delimita Catalunya amb Aragó. L’encant dels paratges naturals que l’Algars va configurant és un atractiu especial d’aquest municipi. Seguint el curs del riu aigües amunt, s’hi troben diverses escultures del projecte Art al Ras que lliga els municipis de la comarca per tot un seguit d’obres d’art situades als camins que porten d’un poble a l’altre. En aquest municipi podem contemplar les restes de l’antic molí de la Cooperativa, en concret les pedres de premsa, situades al passeig de la font.
El terme municipal de Caseres es caracteritza per una forta cultura oleícola que requereix un important esforç del pagès i realitzar una sèrie de feines variades gairebé tot l’any, adobar la terra, llaurar, esporgar, fumigar, fresar i passar rodet i recollir el fruit.
Batea és un municipi d’economia bàsicament agrària on el 70% de la població activa treballa en l’agricultura, especialment en el conreu de la vinya, i en l’elaboració de vins. El nucli antic de Batea és un dels més característics de la Terra Alta, ja que conserva gran nombre de porxos coberts i construccions de carreu d’època medieval. Passejar pels seus carrers ens porta a descobrir tot un seguit d’elements característics de l’edat mitjana que encara són ben presents en l’actualitat.
Al municipio de Batea es pot contemplar una plantación de conrreu en superintensiu, en la cual s’utilitza un mètode mecanitzat íntegrament.
El municipi de Vilalba dels Arcs es troba situat a l’altiplà de la Terra Alta. Disposa d’un nucli antic de forma arrodonida amb carrers estrets on hi sobresurt l’església de Sant Llorenç, que combina elements gòtics amb altres de renaixentistes i barrocs. Cal d’estacar el campanar del temple de 40 m d’alçada. Es conserven els porxos de la plaça i algunes cases pairals, així com la capella de la Mare de Déu de Gràcia, d’època templera.
El municipi està situat en un lloc on s’obté una vista privilegiada sobre els diferents conreus: vinyes, olivers i ametllers, mostra típica dels conreus del nord de la Terra Alta. El nucli urbà de la Pobla de Massaluca conserva diversos porxos i alguns edificis notables pels elements arquitectònics que hi resten. A les rodalies del municipi, hi trobem el riu Matarranya amb un port fluvial on és possible practicar tota mena d’activitats aquàtiques.
El municipi disposa d’un molí on es barreja modernitat amb qualitat i on el procés productiu de l’oli implica:
La Fatarella ofereix un entorn natural d’incomparable bellesa, ja que és una zona de muntanyes amb molts barrancs i terres cultivades, la qual cosa dóna al paisatge una gran diversitat de colors. Des del punt més alt de la vila, a l’ermita dela Mare de Déu de la Misericòrdia, s’obtenen bones vistes de l’entorn del municipi. És aconsellable fer una passejada pels carrers sinuosos i costeruts pel poble on es descobreixen diferents porxos i trams de carrer coberts mitjançant embigats on hi abunden les cases fetes amb la pedra típica de la zona.
Gandesa conserva inalterable el seu patrimoni artístic i històric a més d’un entorn natural privilegiat on hi destaca el santuari de la Fontcalda situat en un egorjat a la vora del riu Canaletes. Al municipi s’hi troba el Celler Cooperatiu, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell, diverses cases pairals i el centre d’estudis de la Batalla de l’Ebre, amb una mostra de materials i explicacions sobre la batalla de l’Ebre.
A Gandesa trobem el Centre per al foment de la cultura del vi i de l’oli, que disposa de diversos serveis:
Situat al límit de la comarca amb el Baix Ebre, el terme del Pinell de Brai presenta un paisatge majoritàriament muntanyós, format per les serres de Cavalls i Pàndols on el cim més elevat és la Punta Alta, de 705 m d’altitud, lloc emblemàtic de la Batalla de l’Ebre. Al municipe destaca el Celler Cooperatiu construït l’ant 1917 per l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. El celler està compost per tres naus frontals contigües i dues més situades a la part posterior de l’edifici. La nau de l’esquerra, amb dues plantes i coberta amb ancavalcades de fusta, està destinada al molí de l’oli.
El molí consta d’una solera circular de pedra on roden unes moles giratòries. L’alimentació del molí es fa per la zona central, i la pasta que es produeix va sortint cap a un canal exterior, on s’hi acumula. Tot seguit un rastre o paleta, l’escombra i la porta a un dipòsit o a un sistema de transport. Posteriorment a aquest procés de molturació es passa a la batedora per tal de formar una fase oliosa contínua i així facilitar la separació de l’oli. Una vegada batuda, la pasta es reparteix per sobre d’uns discs porosos de material plàstic o nylon que es denominen cofins. Aquests cofins, amb la pasta per sobre, s’apilen uns a sobre dels altres formant una torre vertical on s’aplica pressió per extreure l’oli. Posteriorment, als decantors, se separarà l’oli de l’aigua.
