La vila de Calaceit es troba a 511 m d'altitud, en la carena d'un serrat que forma la divisòria d'aigües entre el riu d'Algars i el Matarranya, en el qual sobreixen els tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòbol i del Castell. El nucli més antic es formà al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on es bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla ser que en el mateix indret on es trobava l'antiga mesquita.
L'església arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, és d'estil barroc i fou construïda en 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, té tres naus i cúpula damunt el creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en el seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata neogòtic, de gran devoció.
 |
 |
|
| La succesió de carrerons és impressionant | Porxos de la Llotja |
Tot el casc antic forma un important conjunt arquitectònic, que fou declarat conjunt historicoartístic. Cal destacar-hi la Casa de la Vila, construïda en 1606-13 damunt els bonics porxos de la Llonja, a la Plaça, amb balconades de pedra i finestres decorades. El seu pati conserva un notable clau de volta de la primitiva església gòtica, amb la Mare de Déu del Pla esculpida i un gos agenollat al seu peus que fou l'escut de la població.
En un dels pilars de la Plaça, hi ha encara la vara de ferro que servia com a patró de les mesures al mercat i l'argolla on es lligaven com a escarment públic lladres i malfactors.
Les restes de la muralla són ben escasses, però encara es conserven dues de les antigues portes que tancaven la vila en les quals, a finals del segle XVII es construïren dues interessants capelles barroques, la de Sant Antoni (damunt del portal d'Orta) i la de la Mare de Déu del Pilar (damunt del portal de Maella).
Els carrers del nucli antic (de les Roquetes, de la Iglésia, d'en Rufa, de Maella i Pla) es conserven algunes interessants cases senyorials com la Casa Moix reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona, la Casa Carnisser i d'altres.
 |
 |
|
| Passejar pels carrers de Calaceit té un gran sabor medieval | Detall de la portada de l’església barroca |
Per tot el terme hi ha un bon nombre d'ermites i capelles. La més coneguda és l'ermita de Sant Cristòbol, situada en el turó del mateix nom; es tracta d'un edifici del segle XVIII, d'una nau, façana decorada i campanar de torre quadrada, amb un petit cimbori i la casa dels ermitans adossada, de la mateixa època.
Més a migdia del terme hi ha l'ermita de Santa Anna, d'una nau i campanar d'espadanya, bastida a partir del 1621.
També abunden les petites capelles, d'una nau i porta d'arc rodó sostingut sovint per columnes adossades, fetes als segles XVII-XVIII. Destaquen la capella de Sant Josep de Marquillet (al camí de Maella), la capella de la Misericòrdia (al camí d'Arenys), la de la Mare de Déu del Pilar (al costat de la Bassa Nova), la de Sant Antoni de la de Devea (al sector NE del terme), i la del poblat ibèric de Sant Antoni.
El terme és especialment ric en jaciments arqueològics. Les restes més antigues són les proporcionades per les pintures rupestres de la Vallrovira i les del mas de l'Avogat. Al Canyaret de Palissetes s'ha trobat un sepulcre col•lectiu de l'eneolític. I pel que fa a l'edat de bronze s'ha trobat i excavat el poblat del Vilallong, que aparegué envoltat d'estructures funeràries tumulars. Però les restes més abundants són del període ibèric.
El jaciment més important és el poblat ibèric de Sant Antoni, a 1 Km al sud de la vila, excavat per l'arqueòleg calaceità Joan Cabré i per Pere Bosch Gimpera els anys 1903-19. Bona part dels materials que s'hi van trobar són al museu arqueològic de Barcelona; estigué habitat als segles V-III aC.
Altres poblats ibèrics són els del tossal Redó, els Castellans, les Ombries, el Vilallong, la Vall de la Cabrera, les Ferreres i el Mas del Rei.
