El nucli primitiu d'Ulldecona, segons la carta de població de 1222, era dins el recinte del Castell. Passats els primers moments d'inestabilitat política i quan Jaume I havia fixat el riu de la Sénia com a frontera entre el Principat i el Regne de València, Ulldecona es trasllada al pla (carta de població de 1273) i forma el nucli originari de l'actual població.
El centre històric, emmurallat fins al segle XIX, té la típica forma de ciutat romana, amb dos eixos perpendiculars.
 |
 |
|
| Orfeó Monstià | Creu de terme gòtica de Lorito |
L'Església de Sant Lluc, actual temple gòtic, substituí l'església del segle XIII bastida en traslladar-se la gent del Castell a la Foia. Consta d'una única nau dividida en quatre trams i capelles laterals entre contraforts irregulars. La volta és de creueria, amb arcs recolzats sobre pilastres adossades als murs. La porta d'accés és arquivoltada i està precedida d'un porxo.
A banda de l'Església i la plaça porticada, el casc antic de la vila guarda nombrosíssimes cases senyorials entre les que destaca la Casa de la Comanda, antiga seu dels comanadors del segle XV. També cal destacar la recent restaurada Casa de Mossèn Domingo Solà, fundador de l'Obra Social EKUMENE. Casa pairal de principis de segle on es poden contemplar els estris emprats per al treball al camp, per a la cuina,... gràcies a les aportacions de la gent del poble.
A la plaça de l'església hi trobem una galeria porxada, popularment anomenats los Pèrxens, de distintes èpoques i materials, sobre la qual s'aixequen habitatges; destaca la casa de la Feligresa, obra de Cèsar Martinell (deixeble de Gaudí), d'estructura i decoració típicament modernista.
Ermita de la Pietat
A més hi ha tot un seguit de cases senyorials populars-barroques (segles XVII-XVIII) als carrers de la Puríssima i Sant Cristòfol amb interessants portalades, entrades i barbacanes. També trobem, escampades tant dins com fora del nucli històric, cases noucentistes i modernistes, principalment als carrers Aribau, la Puríssima, Sant Cristòfol, Sant Lluc i al Passeig de la Estació.
La Casa de la Vila (antic Convent de Sant Domènec), és un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic, del segle XVIII, de planta quadrada organitzat al voltant d'un bonic claustre central de cinc arcs per banda. Davant mateix, hi trobem la Casa de la Cultura, edifici modern que s'ha restaurat respectant l'antiga església del Roser de planta rectangular.
L'Orfeó (Teatre Municipal), és un edifici eclèctic amb una façana que conserva l'estructura original del 1923, moment en què es va construir.
A més del nucli principal que porta el nom de la Vila, dintre del terme municipal d'Ulldecona, hi han altres cinc nuclis o barris, separats uns dels altres, amb característiques prou diverses i amb una consciència d'identitat pròpia.
Els Valentins
És el barri més jove i dinàmic de tots. És un agrupament rural d'origen desconegut que tenia 30 famílies el 1860. Disposa d'una església, la de Sant Antoni de Pàdua, petita però amb un bonic campanar.
El Castell (Barri Castell)
En la documentació antiga (d'època medieval i posterior) aquest nucli, situat a la vora del riu Sénia, apareix com a platja del Molí d'en Castell (probablement pels sediments deixats pel riu).
Disposa d'una torre campanar, però no té església ja que la seva és la de Sant Rafel, a l'altre costat del riu (on està el municipi valencià de Sant Rafel del Riu.
 |
 |
|
| Església de Sant Joan del Pas | Església de Sant Antoni a els Valentins |
Sant Joan del Pas
Nucli situat a la vora del riu Sénia. Documentat ja al segle XIV, pot identificar-se amb els Hostalets, antiga posta de camí. Altres topònims utilitzats són simplement el Pas o el Molí del Pas, aquest darrer relacionat amb la presència d'un molí antic de l'ordre de l'Hospital.
Disposa d'una d'església, la de Sant Joan Baptista (refeta el XVIII i restaurada el segle passat) amb el seu campanar.
Les Ventalles
Situat al nord del municipi, aquest nucli de poblament és d'origen medieval, com ho demostra la carta de població de 1257 i l'església de Sant Joan Baptista, d'art romànic de transició, restaurada fa uns anys. Sembla que el nom prové d'Avencalles o Avençalles, antic nom arab.
A més de l'església, ja descrita, hi ha un campanar al mig del poble, i a la vora de la carretera hi ha una creu de terme restaurada.
La Miliana
Aquest nucli es relacionava amb un topònim del segle XII, miliarins, sobretot per la seva posició estratègica, a la vora de la via Augusta. Avui dia, però, sembla que el topònim prové de Milian (Millan), cognom majoritari entre els que vivien. Precisament, en el cadastre de 1814, hi apareix com a mas dels Millans. Va quedar deshabitat als anys 60. Hi ha un campanar al mig del poble, i també un pou antic de titularitat pública.
Altres elements del patrimoni històric del terme d'Ulldecona
Pintures Rupestres
Les Pintures Rupestres d'Ulldecona foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1998, conjuntament amb la resta d'abrics d'art rupestre que configuren l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Es tracta d'un total de 13 abrics que configuren el conjunt més important d'art rupestre d'estil llevantí de tota Catalunya tant, per la gran quantitat de figures que conserva (el 70% del total de figures llevantines del país) com, pel bon estat en què es troben aquestes.
Actualment les visites guiades es fan a l'Abric I, donant la possibilitat d'imaginar-se in situ, el modus vivendi dels nostres avantpassats que fa 8000 anys van poblar aquest paratge únic i privilegiat com és la Serra de Godall. Guiatge que es complementa amb la visita al Centre d'interpretació d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita.
Torre mestra del castell d’Ulldecona
Ermita de la Pietat
Situada en un paratge privilegiat com és la Serra de Godall, compta amb servei de bar, menjars per encàrrec i servei d'allotjament, ja que les dependències superiors s'han reconvertit en Alberg Municipal.
Ermita de Lorito i creu de terme Situades a la sortida del poble en direcció a Vinaròs, la capella està dedicada a la Mare de Déu del Loreto. De la creu gòtica destaquen el capitell i la creu esculturades.
A Ulldecona, a més de la creu del Lorito, trobem divereses creus de terme pels camins del municipi.
Castell Medieval
El Castell Medieval d'Ulldecona, declarat Bé d'Interès Cultural, es troba situat dalt d'una petita elevació anomenada Puig del Castell que forma part de la Serra Grossa. Aquest conjunt es troba situat al marge esquerre del riu de la Sénia. Les construccions que conserva íntegrament el conjunt fortificat d'Ulldecona a l'interior són: una torre cilíndrica de dimensions reduïdes, una torre principal de base rectangular que domina tot el conjunt i l'església. També hi trobem dues línies de muralla d'origen àrab amb restes d'intervencions posteriors.
Pont del Molí de l'Om
Situat al costat del molí fariner del Barri Castell, és un pont de sis arcades de maçoneria i carreus a la base, des del qual s'accedeix a Sant Rafel, ja al País Valencià.
Pont de l'Olivar
De dos ulls, el gran de mig punt i l'altre apuntat, rep el nom del mas de la vora i és de carreus. Des d'aquí comença el GR-92 Mediterrani.
Poblats Ibers
En el terme d'Ulldecona hi han localitzats les restes de cinc poblats ibers, reflex dels primers pobladors d'Ulldecona. Aquests poblats són els següents: poblat iber del Castell, de la Cogula, de la Ferradura (Castellets), de les Esquarterades i possible assentament iber de les Tosses.
Per tot el terme podrem observar diversos masos, construccions de pedra en sec, sènies i molins de blat farina i oli, que es mostren com a testimonis del passat rural del municipi i que aporten un afegit pintoresc al recorregut.
