Un palau reial del Mediterrani medieval
El palau és construït durant el darrer quart del segle XIII pel rei Jaume II de Mallorca que s'instal·la a Perpinyà (1276). Envoltat de jardins, s'alça en un puig, al sud de la ciutat. Després de 35 anys d'obres, el taller de construcció s'acaba per la consagració de les capelles (1309).
El 21 d'agost de 1262, Jaume I el Conqueridor, llega a Pere, el seu primogènit, Aragó, el País Valencià i Catalunya. A Jaume II, el segon, dóna el reialme de Mallorca (Illes Balears), comtats de Rosselló i de Cerdanya i també la senyoria de Montpeller. Els Usatges de Barcelona són mantinguts en els dos reialmes.
Jardins i accés al Palau
Contestat pels reis d'Aragó que immediatament confisquen les Balears, el nou reialme coneix inicis difícils.
Després se desenvolupa ràpidament sota els reis Jaume II (1276-1311) i Sanç (1311-1324). Les ciutats, especialment Perpinyà, coneixen una empenta remarcable. Les grans obres se multipliquen : palaus, esglésies, convents. Els sobirans afavoreixen la indústria i el comerç. A Mallorca i Cotlliure, hi passen desenes de vaixells que salpen per tot el Mediterrani. El reialme aconsegueix el seu apogeu durant la regència de Felip de Mallorca (1324-1329) i sota Jaume III (1329-1349).
El desenvolupament de la draperia rossellonesa simbolitza el dinamisme mallorquí. A penes presents al segle XIII a Prats de Molló i Perpinyà, vila de fira on circulen draps flamencs i llenguadocians, al segle XIV, els drapers prosperen. Gràcies a llur saber fer mercader i tècnic, en 25 anys, paraires i teixidors catalans s'imposen a València, Mallorca i Sicília.
El 25 d'octubre de 1349, foragitat del seu tron per Pere IV d'Aragó, Jaume III mor al camp de batalla de Llucmajor. Les seues possessions catalanes reintegren Aragó mentre que França adquireix Montpeller.
 |
 |
|
| Torre i barbacana | Interior del palau, pati i església |
Des d'aleshores, l'antic Palau dels Reis de Mallorca alberga els sobirans aragonesos durant llurs estades perpinyaneses i el papa d'Avinyó, Benet XIII hi resideix l'any 1408.
El 9 de maig de 1462 (Tractat de Baiona), el rei Joan II d'Aragó, confrontat a l'hostilitat dels Catalans, obté el suport del rei de França Lluís XI a qui dóna en garantia les rendes de Rosselló i Cerdanya, de seguida ocupats pels francesos. Durant 30 anys, complots i rebel·lions se succeeixen, especialment a Perpinyà, assetjada els 1463, 1473 i 1474. Per tenir les mans lliures a Itàlia, Carles VIII torna els dos comtats l'any 1493.
Les guerres francoespanyoles col·loquen el palau al cor del dispositiu defensiu de Perpinyà, forroll de la frontera. D'ara endavant, se parla de "ciutadella". Entre el 1538 i el 1587, Carles Quint i Felip II d'Espanya l'envolten de colossals muralles de cairons. Després de l'annexió francesa (Tractat dels Pirineus - 1659), Vauban reforça el sistema defensiu afegint obres fortificades a l'exterior i a l'interior del recinte de Felip II. Al terme de cinc segles d'ocupació militar, el palau s'obre als visitants després de la segona guerra mundial.
Una mica d'arquitectura
El Palau dels Reis de Mallorca és un palau-fortalesa d'estil gòtic. El seu pla s'organitza entorn de tres patis (uns 60 metres de costat). Els primers mestres d'obra són Ramon Pau i sobretot Pons Descoll, molt actiu a Perpinyà i a les Balears.
Aquí tenim reunides la sala gran, seu del poder polític, la capella i la residència reial. La posició sobrealçada de la capella, al cor dels apartaments reials, de cara a la sala del tron, marca la primacia de l'espiritual sobre el temporal. El pla del palau s'inspira força dels models mallorquins, el de la capella s'apropa del de la Santa Capella de París, de poc anterior.
Les parets, construïdes en còdols i cairons lligats amb morter, eren arrebossades de calç i pintades. Portes, finestres, galeries, escales, cadenes d'angle de les parets i torres principals són de carreus : pedra ocre de Les Fonts, blava de Baixàs, gres, marbre roig de Vilafranca de Conflent, blanc i blau de Ceret.
