L'establiment primitiu data de l'any 778, a les parets antigues de les termes romanes dels Banys d’Arles (Amélie-els-Bains). El monjo fundador, Castellanus, vingut d'Espanya va trobar aquí refugi amb la seva petita comunitat benedictina, en la mateixa època que Carlemany conquistava aquesta franja meridional de la Septimània, fins a llavors en mans dels àrabs.
 |
 |
|
| Una de les torres que flanquejen l’abadia | Pasadís cap al claustre |
Proteccions imperials i condals van permetre una extensió de la propietat del terreny de l'Abadia i la seva radiació espiritual. L'església es consagra per primera vegada en 1046, una segona vegada en 1157. L'acte de la primera consagració precisa que l'edifici "encara no està acabat".
La façana conta amb arqueries llombardes i oferix al timpà del pòrtic un dels primers exemples d'escultura romanç aparegut en terra catalana en la primera meitat del segle XI. Arles oferix l'exemple més extrany a Catalunya d'un edifici invertit amb capçalera occidental i façana orientada al sol. La segona particularitat és la presència interior de dos absis. En el costat oposat al cor principal es van cavar tres absis a la paret; l'absis central, en tribuna sobre l'entrada, presenta un decorat amb frescos, datat al segle XII.
Conjunt monumental d’Arles amb l’abadia al centre
Durant els segles XIII i XIV es van construir les capelles laterals i el primer claustre gòtic del Roselló (abaciat de Raimon Deç Bach 1261-1303). Aquest mateix abat construeix la llar abacial (Palau).
