En el període de "Transició" entre la mort de Franco el 1975 i l'aprovació de la Constitució de 1978, el rei Joan Carles I va designar com president a Adolfo Suárez, obligant a dimitir a Arias Navarro (president del govern franquista), en clar intent de forçar la reforma política de l'estat.
També van succeir multitud de mítings i manifestacions populars, i el 1976 el govern d'Adolfo Suárez proposa la constitució d'un govern per a Catalunya en forma de Consell Regional que no acaba de prosperar. Alguns dies després, Suárez presenta a les Corts un projecte de reforma política per a una transició democràtica sense traumes, que és aprovat per majoria i sotmès a referèndum popular on es produeix una clara victòria del "sí".
En els dos anys següents es legalitzen sindicats i partits polítics d'esquerres, es reclama públicament un Estatut d'Autonomia per a Catalunya i se celebren eleccions democràtiques, reconeixent la Generalitat al president Suárez de nou elegit.
En 1977 torna a Catalunya el president Tarradelles i es constitueix el govern de la Generalitat. Un any després s'aprova la Constitució Espanyola que garanteix l'autonomia política de totes les nacionalitats i regions de l'estat, aprovant el 1979 l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya.
El 1980 es convoquen eleccions al Parlament autonòmic sent elegit president de la Generalitat Jordi Pujol.
El 1982, després d'un intent de cop d'estat al Congrés de Madrid, es convoquen eleccions a Espanya proclamant president del govern el socialista Felipe González.
Quatre anys després Espanya ingressa a la Comunitat Econòmica Europea i s'inicia un període d'adaptació de l'economia al mercat únic. Aquell mateix any, Barcelona és escollida com a seu de l'olimpíada de 1992, iniciant-se un programa de grans reformes urbanístiques a la ciutat.
El 1988 se celebra la commemoració del Mil·lenari de l'independència de Catalunya (988 -1988), amb un acte al palau de la Generalitat i l'assistència dels reis Joan Carles i Sofia.
La celebració del 1992 de les olimpíades de Barcelona, va suposar per a la ciutat un important augment de les infraestructures i un rellançament i projecció internacional de la mateixa i de Catalunya.
Les eleccions de 1996, posen fi a 14 anys de govern socialista, mancat de popularitat pels escàndols polítics dels últims tres anys, arribant a president el conservador José María Aznar amb el suport del partit català Convergència i Unió.
A l'any 2002 Espanya va entrar a l'Unió Monetària Europea canviant la seva moneda per l'euro i participant en el lliure mercat europeu amb ple dret.
Tras 23 anys de presidència en la Generalitat, el partit de Jordi Pujol dóna el relleu al socialista Pasqual Maragall després de ser investit aquest com a nou president l'any 2003.
La política del govern espanyol, amb la participació a la guerra contra Iraq, va provocar un descontent popular que, sumat als greus atemptats islamistes de març de 2004 a Madrid, van decantar les eleccions a favor del socialista José Luís Rodríguez Zapatero, que va ser investit president de l'estat el 16 d'abril del mateix any.
La negociació i posterior aprovació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya l'any 2006, va suposar un fort desgast pel govern de la Generalitat, que va convocar eleccions al novembre del mateix any, resultant investit president el socialista José Montilla el 25 del mateix mes.
Els anys següents, aquests Estatut és retallat a Madrid i, tot i refrendat a les urnes, l'Estat espanyol l'impugna i el Tribunal Constitucional anula alguns dels articles en una sentència del 2010,
que provocarà la desafecció de part de la societat catalana i un creixement progressiu de la idea de que la independència de Catalunya és invitable si es volen assolir uns objectius d'autogovern real.
Es produeix un canvi polític al govern de la Genaralitat , amb la entrada del president Artur Mas.
En efecte, el moviment independista, fins aquell moment minoritari, anirà creixent fins esdevenir un univers de més de dos milions de persones que participen i voten a favor d'un estat independent en una consulta popular celebrada el 9 de Novembre de 2014.
Les manifestacions en suport a la independència van augmentant i, es van mantenint massives (amb concentracions de més d'un milió de persones), fins el punt que el govern de la Generalitat convoca un referèndum (declarat il.legal per l'estat espanyol), que tindrà lloc l'1 d'octubre de 2017.
Tot i celebrar-se, aquest referèndum és violentament reprimit per les forces policials espanyoles, i esdevé posteriorment en l'aplicació per part de l'Estat del cesament del govern de la Generalitat, l'empresonament dels líders de la societat civil i de bona part dels consellers del govern.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, marxa al exili per no ser empresonat i l'estat convoca eleccions que tornen a donar una majoria independentista en el parlament.
