Durant la Segona República, Catalunya es va col·locar a l'avantguarda de l'arquitectura europea i, en arquitectura, el noucentisme, va rebre l'influència del racionalisme, un art pensat en funció de l'utilitat pràctica i l'aprofitament racional de l'espai (Josep Lluís Sert).

Aquesta avantguarda, que en escultura va ser representada per Gargallo i Julio González, entre altres, va començar en pintura amb influències de Picasso (format a Barcelona, i protagonista del cubisme des de 1907).

El surrealisme estarà representat per Joan Miró des de 1924, tant en pintura com en escultura, representant formes ingènues però de gran imaginació. Al 1928 Salvador Dalí derivarà la seva obra cap a l'expressió de les formes excessives dels somnis, iniciant l'anomenat "surrealisme oníric".

La guerra civil espanyola i el franquisme, van significar una important repressió cultural a Catalunya, amb un intent d'imposició d'un art oficialista i convencional per part del règim.

Malgrat tot, als anys 50 apareixen creadors com Bohigas, Bofill, Moragas i Sostres, amb obres que generaran un nou corrent renovador anomenat "la segona avantguarda".

Devant la repressió cultural franquista, apareixen plantejaments més renovadors, i una sèrie d'artistes plàstics d'avantguarda, evolucionen cap a un cert informalisme abstracte (Tàpies, Tarrats).

Entre els escultors, Josep Maria Subirachs, també ha avançat cap a la recerca de nous llenguatges expressius, caracteritzat per un gran domini de la tècnica i del formalisme. En poesia, Joan Brossa, ens transfereix la seva visió del món a través de poemes visuals.