Les primeres manifestacions de cultura humana que es troben a Catalunya, corresponen al període anomenat Paleolític Inferior.
En els jaciments oposats al territori català, apareixen cants rodats tallats a cops per obtenir arestes tallants, destrals de mà fetes de pedra o d'ossos d'animals.

Aquests estris eren utilitzats pels primers pobladors de Catalunya, organitzats en societats caçadores i nòmades. Aquesta és la primera indústria lítica creada per humans, que evolucionarà durant el Paleolític Mitjà, que respon a una cultura mosteriana, en la qual es fabricaran puntes de llança, elements perforadors, arpons, entre altres.

Els jaciments més destacats d'aquests períodes es troben a Torroella de Montgrí, Puig d'en Roca (Girona), Campdorà (Celrà), Serinyà (Pla de L'Estany), Sant Julià de Ramis (Gironès) i l'Arbreda (Serinyà).


Pintures rupestres al Cogull

Els estris comencen a ser més variats i millor treballats durant el Paleolític Superior, apareixent elements fets de sílex per a tallar, perforar, polir i netejar les pells, encara que el més destacat del període són les pintures rupestres que trobem a Ulldecona (Montsià), el Cogul (les Garrigues), Tivissa (Ribera d'Ebre), el Perelló (Baix Ebre) i, Alòs de Balaguer i Os de Balaguer (la Noguera).

Les mostres pictòriques corresponen al anomenat "art llevantí peninsular", deixant veure escenes i figures que il·lustren la manera de vida de l'època (figures humanes, rituals, escenes de caça o de guerra, etc).

Es troben en superfícies de pedra, en coves o abrics rocosos, sent el resultat d'aplicar tints naturals a força de carbó i minerals oxidats.