Les transformacions del món feudal i el desenvolupament de les ciutats, fan evolucionar l'art cap a noves formes, naixent a França l'art gòtic a la fi del segle XII i principis del XIII.
Aquest estil serà introduït a Catalunya pels monjos de l'ordre del Císter, que a més aportaran un impuls renovador amb un estil de transició entre el romànic i el gòtic, anomenat "cistercenc", que alçarà els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, i influenciarà les catedrals de Lleida i Tarragona, i edificis civils com la Paeria de Lleida.

Els avanços arquitectònics del gòtic permetran construccions amb estructures més lleugeres, introduint l'arc apuntat, la volta de crueria i formes més esveltes. Aquests elements permetran proporcionar una major lluminositat en l'interior dels edificis.


Durant tot el segle XIV es van aixecant les basíliques i catedrals gòtiques catalanes més importants, com a conseqüència de l'establiment d'altres ordres religioses com franciscans i dominics (església de Santa Maria del Mar a Barcelona i les catedrals de Barcelona i Manresa).

Al gòtic, l'aspecte exterior dels edificis sol ser sobri, i dels interiors va desapareixent la pintura al fresc desenvolupant-se, sobre taula de fusta, espectaculars retaules amb temes religiosos i escenes bíbliques, destacant també l'abundància de vidrieres policromadas.

Quant a l'arquitectura civil, tenim el Palau de la Generalitat (segle XV), el Palau Reial, la Casa de la Ciutat i les Drassanes Reials de Barcelona. L'escultura catalana deixa obres d'artistes com Bertomeu o Sagrera.

En el període gòtic, la llengua catalana augmentarà la seva difusió literària i cultural amb grans creacions de Ramón Llull, Bernat Metge, Ausias March, Joanot Martorell, Arnau de Vilanova i altres.